Pluja i pista

Doncs el dia s’ha aixecat fatal. Vents forts i pluja lateral. Però com que a la recepció del refugi ens han recomanat fer una excursió més planeta, no ens hem tirat enrere i hem caminat 13 km sota la pluja i el vent. La vista però es impressionant, canviar entre camps de lava per acabar veient un llac al fons d’un cràter val la pena!

Després de caminar, i dinar un entrepà de salmó fumat (cada dia hem menjat salmó ….) teniem una decisió a prendre, o be tornar per la pista on haviem vingut o seguir endavant per una pista amb més de 20 rius, 3 d’ells més amples i profunds. Hem esperat un moment a la cruïlla, i a la que ha passat un 4×4 normalet hi hem anat darrere. El cert es que el paisatge es molt desolat, i amb la pluja semblava tal cual que estiguessis a Jurasic Park, així que anar els primers km en companyia sempre donava més tranquilitat. Els rius al final no han estat tant complicats, bloqueig, reductora i xino xano fins arribar a l’altra banda. Això si, creuar un riu de tranquilament 25m de ample, fa respecte!!! Després de 80 km de pujades, baixades, rius i unes vistes que amb boira ja eren copsadores, hem arribat a la carretera de circumvalació. On ens hem incorporat per anar cap al lloc on dormiem.

Abans però, hem passat per uns penyasegats prop de Vik (on creiem que en la llunyania hem vist frailecillos) i la cascada de Skogar (Skogafoss), que podriem definir-la com la cascada perfecta! Una llengua d’aigua que es precipita de forma completament vertical 60 metres avall. Hem caminat una mica més remuntant el riu (aprofitant que havia deixat de ploure) i finalment hem agafat el cotxe i cap al lloc de dormir! Per cert, estem dormint just a sota del volcà de nom impronunciable que va fer erupció el 2010.