Dia fàcil, després d’haver anat la nit anterior per bars on freqüentaven estudiants de Stanford. Vam agafar la bici i vam donar una volta prou respectable al voltant de Palo Alto. Desde la reserva que té la universitat de Stanford (on diu que hi ha bobcats i cougars …) fins al East Palo Alto, la part xunga segons l’elies i on es veia com les casetes tan mones donaven pas a més naus industrials i entorns una mica més descurats. I es que Palo Alto esta ple de casetes quasi perfectes amb el Prius aparcat a davant o dins el Jardí. Casetes la major part ocupades per executius de les empreses tecnològiques més punteres.
A la tarda la missió ja era una mica més complicada, arribar fins al sequoia national park, on tot i que ens havien dit que la carretera estava be, vam fer una uns 40 km ben bons de conducció per carretera completament nevada. Durant la resta del camí poques novetats, a part de que quan surts de la zona de San Francisco, torna l’amèrica autèntica, la dels malls, walmarts, starbucks, subways, i motels de carretera. Sense oblidar la obsessió que tenen els conductors per mantenir-se al carril esquerre.
Una de les coses curioses d’aqui, es la quantitat enorme de topònims en castellà que tenen, que segons l’elies molts cops no es paren a pensar què volen dir. Pobles com “los Banos” i carrers com “Raimundo”.