Encara afectat pel jet lag, a les 7 i pico ja estava despert, i davant la impossibilitat de dormir me n’he anat a caminar entre arbres nevats. No hi havia cap sequoia, però el fet de no trobarme ningú feia cert respecte, sobretot després de veure un munt de cartells on posa que vigilis amb el menjar i els óssos!
Amb el dia més avançat i després d’esmorzar com deu mana hem anat a veure el “General Sherman”, l’arbre segons sembla més gran del mon. No se si era aquest o el del costat, però el cert es que les sequoies son ENORMES. Passes pel costat i com si realment fossin columnes que s’eleven al cel sense acabar de veure molt be el final. A més, com que tot es molt planer i frondós, tampoc acabes de copsar la immensitat de la sequoia, perquè es exageradament gruixida (entre 5 i 10 m de diàmetre) i com que puja tant, no saps molt be com és d’alta.
Com que veure l’arbrot era de turistes, hem anat més lluny i hem fet una bona excursió de 10 km entre sequoies i altres arbres de mida inhumana. Seguint uns camins apenes definits i guiantnos com podiem amb el gps i el mapa que ens han vengut al visitor center.
La sorpresa final del dia ha estat mentre anavem amb el cotxe cap a un punt desde on veure la posta de sol, carretera nevada i el sol cada com més amagat, i de cop i volta, un os negre petit al mig de la carretera! Que ha sortit corrent al veure’ns! Llàstima que al frenar, ha començat a patinar el cotxe, el ranger que duiem darrere ha posat les llums, ha baixat, i ens ha fotut bronca per no posar les cadenes …. Sortosament hem pogut girar cua davant la mirada condescendent del ranger i hem anat a buscar la més que merescuda dutxa.
I sort que no hi ha c
això de no acabar la frase és que se’t ha menjat un os o que??
poder si que se t’ha menjat l’os, perque no hi han mes posts!!