Avui ha estat el últim dia sencer a Jordània, i hem anat a un lloc que no es podia deixar passar, el Mar Mort! De camí cap allà hem passat per Màdaba, una de les ciutats amb més tradició cristiana de Jordània, bàsicament degut a l’església de Sant Jordi, on hi ha un mosaic que representa un mapa de Galilea. I perquè una mica més enllà hi ha el Mont Nebo, el lloc desde on Moisés va veure la terra promesa i es va morir. Actualment es lloc de peregrinatge de catòlics. De totes formes, el podriem considerar timillo del dia, perquè el que es veu desde la muntanya es veu desde la seguent curva al recinte.
Després hem fet cap al Mar Mort, que està bastant mort. De fet, es una zona es un mar vorejat per un desert (basicament perquè el mar no te cap bitxo ni planta de la quantitat de sal que hi ha) únicament interromput per els complexos de bany que s’hi han instalat. Hi ha varies opcions, desde hotels amb diferents luxes, fins als banys públics, on l’afluència de autòctons exigeix banyarse de forma discreta (alias semivestit). Nosaltres hem anat al mes cutre dels hotels, on tot i que hi havia molts guiris, hi havia molts autòctons, algunes de les cuals es banyaven vestides, tan a la piscina com al mar. Banyarse al mar en questió es una mica fastigosillo, l’aigua està bruteta i molt calenta, per si fos poc hi ha fang per embadurnarse. Si teniu ferides pel cos, al tanto! que us picaran molt més enllà del que us penseu! I si per desgràcia us arriba aigua a la boca, perdreu el gust per uns minuts! Com mostra la foto es fàcil aguantarshi i llegir el diari!
Continuant la carretera que voreja la part Jordana del mar mort, allà on es torna quiet i tranquil com una bassa d’oli, apareix el canyó del wadi mujib, un canyó en plan colorado però que a la part on passa el riu fa uns escassos 3 o 4 metres d’ample i que si arribeu d’hora, podeu seguir el curs del riu amunt. Equipats amb xancletes i pantalons arremangats, tot i que era tard i el sol s’estava ponent, ens han deixat tirar cap endins. Llàstima que ens hem entretingut al hotel d’abans, perquè ens han dit que mes amunt d’on haviem arribat hi havia unes cascades molt grans. Els tres quarts d’hora i l’entrada al parc natural han estat molt profitosos!
A continuació, hem pogut admirar la posta de sol sobre el mar mort i hem desfilat cap a Amman, amb el temps just per cambiarnos (hem acabat xops al final del riu) i anar a sopar. Tot i haver anat al mateix restaurant que el segon dia, hem pogut veure la alta societat Ammanesa vestida de festa i celebrant el Eid, la festa que toca al final del ramadan. Estava a reventar, les botigues eren obertes i el tràfic era infernal!
Demà ja toca el avió de tornada, i molt aviat!