Els postres del mexicà comentat anteriorment no eren res de l’altre mon, així que l’Elies i jo ens hem disposat a buscar un crep de xocolata a les 12 i escaig de la nit. La cerca amb l’iPhone ha determinat que estaven massa lluny i tancaven massa aviat. La meva mare havia comentat l’existència d’una creperia molt famosa vora la plaça Molina. L’hem trobada passant amb el cotxe, i després de aparcar sense gaire esforç hem entrat, a un quart d’hora de tancar, obsessionats amb un Crep de Xocolata, la carta només ha sertit per constatar que el tenien de xocolata negra.
Sembla que els 40 anys d’experiencia (ens ho ha comentat el cambrer) es noten a la hora de fer creps. Estava molt bona i pot competir en preu i gust per les del final del carrer verdi. La situació exacta es al Carrer Balmes 215, si busque al Google surt una moderneta del port, aquesta es un rato més autèntica, podeu veure-la al google street-view.