Ja està, finalment hem arribat a Potsdam. No ha estat fàcil, durant el camí em tingut algunes experiències polaques i els mateixos polacs ens han demostrat que l’espai i el temps són dos conceptes moldejables. Perquè tenir una autopista si pots tenir una carretera nacional amb un arcén enorme que permeti el pas simultani de dos cotxes? També hem pogut tastar les carreteres amb asfalt deformat, obres contínues i bonys de fins a 5 cm entre carrils, ideal per adelantar. Per si fos poc, i seguint el contrari de la tendència de casa nostra, amaguen les autopistes, és cert que són de peatge i per tant poden afectar a la butxaca. Però es que davant el calvari que suposava la nacional nosaltres pagavem 3 cops els túnels del Garraf!!!!! Gastronòmicament també hem tingut sorpresa, un home molt eficient, sobretot a la hora de escriure la nota ens ha servit de forma diligent un tros de carn arrebossada, que jo diria que encara tinc per l’estomac dient "hoooolaaaa, sóc aqui …. i fins d’aqui tres dies no estaré digeriiiiit". Per si fos poc, ens ha ofert una "xocolata calenta" que per poc s’acostava als meus pitjors malsons. Espera’t a que tot plegat s’ajunti amb l’embotit, cervesa i pa que ens ha ofert el bonhome de l’hotel a la una de la matinada i veuràs com vaig de ventre just amb el temps d’enganxar els Mc Donnalds de Boston!
Com us podeu imaginar, tot i tenir 600 km fins a Alemania, ens hem passat el matí passejant per Varsòvia, concretament visitant el Gran Bazar del Este, que era com els encants però a lo semi rus i on podies comprar tot tipus de mòbils, lliures, fixos i esclavitzats, així com un assortiment variat de baratijes, trajos, sostens i calces. No hi mancaven els xinos tampoc. També hem tingut la oportunitat d’afegir la nota tràgica al dia visitant el museu de l’aixecament de Varsòvia durnat la segona guerra mundial. En fi, que els trobava a faltar a aquests alemanots (especialment les seves carreteres), espero demà poder degustar un bon rostit de porc!