Per fi avui ha sortit el sol, be, això de sortit és un dir, ha començat el dia amb menys núvols i s’ha anat esclarint. Així que just sortir de l’hotel ja hem pogut admirar els nous gratacels de Varsòvia. I es que m’he quedat molt sorprès de veure tants gratacels i tant nous. I dalt dels gratacels, emblemes de conegudes marques. En un primer moment m’ha semblat fins i tot haver estat teletransportat cap a Frankfurt, però aleshores he vist quelcom i la confusió m’ha colapsat. Estava a casa? Havia estat tot plegat un somni? Era jo, o estava veient una estrella de la Caixa davant meu? No era cap miratge, era una oficina de la Caixa en plena Varsòvia. On els empleats parlaven castellà i el caixer parlava en català (tot i que era dels caixers d’abans de juntar-se amb la caixa de Barcelona). Entre els gratacels destaca un de curiós, el centre de cultura de Varsòvia. Un edifici de més de 200 metres d’alt i una amplada considerable que va ser edificat pels russos, com un regal del poble rus al poble de Varsòvia. Des d’allà es pot apreciar tota la ciutat, i es pot apreciar el contrast entre els gratacels, els edificis de tall més socialista, el casc antic reconstruit i els edificis que bonament sobreviuen el pas del temps.
Fins aquell punt un no és conscient de la tragèdia que va suposar la segona guerra mundial per la gent de Varsòvia i per Polònia en general. És quan un entra al casc antic que un s’adona que allò no és normal, que tot plegat està reconstruit. Un reconstruit propi d’una posguerra d’un país que no disposava de gaire recursos i que a poc a poc deixa veure el llautó. Totes les esglésies, van quedar a ras del terra, les fotos que hi ha a nombroses botigues de souvernirs en son un testimoni. Més endavant, quan un busca el mític "Gheto" on els jueus esperaven la deportació, s’adona que ja no existeix i que la història és esfereïdora. L’any 43, després de que els jueus que quedaven al Gheto es revoltessin, els alemanys van utilitzar quilos i quilos de dinamita per deixar-ho tot completament en ruines. No en queda res. I just a la línia divisòria entre el casc antic i el que sembla més modern, un monument colpidor ens recorda que l’any 44, els habitants de Varsòvia juntament amb unitats clandestines de l’exèrcit Polac es van revoltar. Ni la superioritat numèrica del poble, ni les seves ganes, van poder contra els tancs i avions alemanys que van trigar 63 dies a forçar la rendició dels revoltats. L’exèrcit Roig, es trovava a l’altra banda del riu, a uns escassos 10 km, Stalin va ordenar impassivitat davant la massacre. Com a represàlia, Varsòvia va ser arrassada per segona vegada.
Malgrat tot això, Varsòvia és una ciutat molt animada, amb grans avingudes, grans magatzems, encantadors venedors de kebabs i conductors amables. I un element certament curiós, malgrat estar mig prohibida la homosexualitat i el topless, es freqüent trobar als parabrises dels cotxes (en carrers concorreguts) flyers de puticlubs. Alguns fins i tot, assegurant al 100% que es disposaria dels serveis d’alguna de les noies de les fotos. El punt esperpèntic a un dia prou rodó.