Despotisme il·lustrat

És curiós, però jo diria que estem tornant enrere, en temps del Despotisme Il·lustrat. Us enrecordeu de les classes de història? tot per al poble però sense el poble. Es curiós, però jo diria que útlimament tot son lleis i prohibicions, que a poc a poc es van imposant, retallant, paraula a paraula una llibertat que en certa forma pensavem que teniem.

Sembla com si ja no fossim capaços de dominar-nos, com si ens haguessim tornat animals, i per l’altra banda sembla que ens anem tornant més civilitzats i més persones. Em pregunto fins a quin punt no som nosaltres les lleis que ens civilitzen i no nosaltres mateixos que nem prenent consciència del que hem d’aconseguir es una societat en que tots els seus engranatges funcionin fluidament.

I tot això passa en un moment en què la informació ja va prou ràpid, un moment en què realment si que podria començar a plantejar-se la democràcia interactiva. Potser una democràcia interactiva total seria ingovernable, però un mínim interès pel que pensen els ciutadans no seria interessant? Potser estaria be que abans de posar la zona verda, o el carnet per punts o alguna altra cosa, ens preguntessin abans. Després podrien fer el que volguessin, al capdavall els hem votat, però els governants tindrien alguna orientació més. D’altra banda, jo sempre he cregut que la societat que volem construir s’ha de fomentar en l’educació i no en la prohibició. Amb la prohibició només estàs posant un preu econòmic o físic, amb l’educació s’imposa un preu moral o mental, que vulguis que no, no es tant fàcil de deixar anar.