Ja portavem quasi un dia a Berlín i les diferències amb la resta d’alemanya eren clares. El fet de trobar les botigues obertes de forma normal fins a les 8 (a excepció dels petits petits comerços) i en alguns centres comercials com el de la Postdamerplatz fins a les 10 ja era un canvi d’actitud notable. La falta de semàfors, que feia una mica més caòtic el transit o la diversitat de la gent també eren trets diferencials. Els edificis eren també diferents, d’una banda hi havia l’edifici més del tipus "bloc comunista" clarament unificador de la riquesa dels ciutadans i per l’altra els edificis una mica més rollo "resta d’alemanya" una mica més diferents entre ells, no tant als i amb algunes floritures a la façana. Malgrat això, la sensació de una ciutat nova (a excepció dels monuments històrics i alguns palaus) es notava a cada cantonada, i es que al Maig del 1945, quan l’exèrcit Roig va entrar finalment al Reichstag, la ciutat havia quedat completament derruïda. Només en els últims dies dels combats, van morir 20.000 soldats alemanys, 20.000 soldats russos i 30.000 civils. Malgrat que també cal afegir que en alguns punts més que soldats eren joves de les Joventuts Hitlerianes i que els últims dies les SS vam passar per la pedra alguns que podia semblar que col·laboraven amb els russos.
Vam continuar la visita per Berlín anant al museu de la tècnica, on com a apunt curiós, alguns dels avions que s’hi exposaven, estaven tal qual els havien recuperar després dels accidents, potser en un intent de fer veure que la maquinària de guerra Nazi finalment va quedar desfeta. Després vam anar cap a la zona comercial de Kurfunstendam, on vam menjar pel carrer uns entrepans per passar la gana (una cosa que es troba a faltar a Barcelona, menjar de forma guarra i relativament barata pel carrer, clar, que com a diferència et pots menjar un entrepà de truita en un bar normal per 2 euros i mig). Després de la injecció de cultura alemana del famos magatzem KaDeWe vam anar de pet cap al barri turc, per tenir un xoc emocional mentre passejavem pel mercat menjant algunes de les especialitats del lloc (Turquia). Senzillament era un altre Berlín.
Aquell dia també vam poder comprovar un dels fets pels quals Berlín es una de les ciutats europees més especials. El Mur. Vam visitar alguns dels trossos del Mur que encara queden (la resta està com a souvenir escampat pel món), el checkpoint charlie (el punt de pas més famós entre Berlín de l’est i Berlín de l’oest) i el museu del Mur, una iniciativa privada que recull informació sobre com estava organitzada la ciutat durant la divisió, intents de passar a l’altra banda (frustats i amb èxit) i altra informació històrica de molt d’interès. Tant d’interès que suposo que mereix un anàlisi en profunditat en altre moment potser.
Les ruïnes del cuartel general de la Gestapo també van donar l’apunt macabra a la visita del dia, tot i que al final tots plegats es repeteixen una mica.