Cicles

Feia temps que no em passava, cap de les dues coses, feia temps que no em posaven cap multa, i feia temps que no tenia cap cop amb el cotxe. Potser cal tenir en compte que vaig estar 5 mesos sense quasi tocar-lo (el quasi, com sabeu alguns es bastant ampli). Però les dues coses han tornat a passar, l’altre dia vaig deixar el cotxe en un lloc on semblava que es podia aparcar (no deia enlloc el contrari) però al tornar tenia un paperet que posava "el seu cotxe ha estat multat pel servei de videovigilància", ara ja no es prenen la molèstia ni de baixar del cotxe. Almenys podrien tenir el detall de donarme el motiu de la multa. En fi, haurem de recorre-la, com moltes altres. I ahir, mentre esperava al semàfor de Travessera de Dalt amb l’R5, PAM! un cotxe em va donar per darrere, paro a la dreta i veig que no ha fet gaire, però que ha esquerdat lleugerament el paraxocs així que li proposo de fer un parte. És una dona amb un Mazda 2. Es resisteix al parte dient que no n’ha fet mai cap (per tot hi ha una primera vegada) però intento tranquilitzar-la dient-li que es un moment que jo ja n’he fet bastants. Després d’una bona estona per entendre el parte, quan estic omplint la meva part em diu "no hace mucho que te lo has sacado no?" i jo, home bona dona, si 5 anys són poc…. i ella em respon: "pues yo pensava que tendrias 18 años"…. Vaig preferir no contestar.

Tot plegat venia a dir que els cicles es tanquen i les coses es repeteixen. Els errors, les alegries i les emocions. I que al final sempre acaba passant el mateix, sigui bo o dolent.

Estarà la humanitat dins de un cicle viciós?

Quilosap.