Canvis

S’està acabant, queden unes poques hores del 2006. És una mania dels humans això d’etiquetar les coses, però es una mania necessària, d’aquesta forma podem classificar i de vegades recordar millor les coses. Em pregunto si no etiquetessim els anys com estaria organitzada la nostra memòria. Jo associo el 2006 a un dels "millors" períodes que he passat. És cert que hi ha hagut coses doletes, moments de pànic potser i desesperació, però també ha estat un any en què he conegut a molta gent, he vist molts llocs i he fet moltes coses sorprenents, diferents i noves. Sense anar més lluny dinamarca a l’hivern, granada, els alps francesos, Nürnberg (rodalies i experiències amb tots els que han vingut), dinamarca a l’estiu, Londres, Viena i Irlanda, he agafat un munt d’avions i he llogat un altre munt de cotxes i he fet mes fotos de les que havia fet fins ara. He conegut molta gent, algun dels quals he passat estones intenses i agradables però curtes, d’altres han passat com passa l’autobús de llarg, amb d’altres he compartit rutina i riures, d’altres em sap greu no haver-los donat el que volien i amb d’altres hagués volgut compartir moltes estones més de la meva vida però sembla que a poc a poc s’han anat allunyant. També hi ha hagut un moment d’inflexió, he acabat els estudis (be, no sóc enginyer però no depen de mi ara) i enlloc de posarme a treballar he buscat dos tios collonuts i tirarem endavant el que estic segur que serà un gran projecte. Gran projecte que sense les bases sentades per l’experiència acadèmica i personal (i el que continua) d’esade potser no seria el mateix. Podria posar noms, però aleshores alguns sortirien i altres no i segur que em deixaria algú. Ja sabeu tots qui sou, i a tots vosaltres us dono mil gràcies per tot plegat, per haverme ajudat, per haverme fet sentir útil o per haverme obert els ulls. Mil gràcies per haver compartit estones aquest any 2006, i mil gràcies per endavant per compartir estones el 2007. Que siguem realistes, jo us puc desitjar que us vagi molt be a tots, però serà amb l’esforç, els riures i les paraules que tots plegats el farem collonut a pesar de tot allò que el destí (interssant concepte) ens vulgui posar endavant.

2007, que venim!