Sol, Llagues, Suor i Arxius

Tinc els peus destrossats, plens de llagues, avui hem seguit descobrint Viena ja que encara ens quedaven força coses per veure. Així que després d’un magnífic esmorzar anglès hem agafat el metro i cap al Castell de Schönbrunn, on tot i que no hem pogut veure els esquirolets, ens hem tornat a dutxar amb els aspersors, hem fet escalada (no veiéssiu com pujava allò) i hem admirat unes precioses vistes d’on es dedicaven a estiuejar els emperadors austríacs. Potser si el fregao de la guerra de successió hagués sortit com volien els nostres avantpassats, ara hi hauria una senyera al costat de la bandera austríaca. Qui sap.

Després del castell, la meva excel·lent guia ha caigut a casa d’una petita indisposició i m’he quedat jo sol però amb ganes de destrossar-me els peus, instints massoques que m’han dut caminant fins a l’arxiu de la resistència austríaca durant la segona guerra mundial, passant això si per carrers menys turístics però no amb menys vida. Reconeixeu-ho, ho trobaveu a faltar, el meu apunt bèl·lic del viatge, oi que si? doncs no us defraudaré, primer he visitat l’exposició permament on he trobat escrit de que tenien referències de la participació de voluntaris austríacs al bàndol republicà, així que ho he demanat al jove de la recepció i m’ha enviat cap a dalt, cap a l’arxiu, on m’ha rebut una dona gran que m’ha fet omplir un paper, fotocopiar el passaport i m’ha passat a un noi jove, que m’ha ensenyat alguna cosa (per no dir molt poc) i m’ha dit que era una pena que l’home que havia fet de brigadista no estigués, he dit que el pròxim cop que vingués a Wien els passaria a veure, oi tant, amb lo simpàtics que eren per ser austríacs :P!.

Tornant cap al Sol he baixat cap al Belvedere, per admirar les obres de Klimt, tenia gana, m’estava morint, però no trobava cap puesto de menjar mínimament ràpid (alias kebap, salsitxeria o pizzeria rapida) així que he seguit bevent aigua i mirant obres d’art fins que he sortit, i aleshores ja em començava a trobar malament i tirant cap a veure el senyor Strauss (bé, l’estàtua) no parava de buscar menjar, finalment, un bon rato després de saludar a Herr Strauss he trobat un kebap, i he dit, o ara o mai, així que m’he posat alguna cosa a l’estòmac. Després de pet cap a les cases de coloraines, la Hundertwasser, una casa que recorda lleugerament a Gaudí, mai se sap, potser el fantasma de Gaudí ronda per Wien per la quantitat de tramvies que hi ha. Ja no podia gaire més, així que he agafat un tramvia, he canviat a una parada plena de tramvies, he tornat a canviar i finalment he arribat a la Tigergasse, on m’esperava la meva guia plena d’energia per durme a menjar unes excelents salsitxes amb formatge.

Després de les salsitxes i de seguir demostrant de que no se menjar de forma polida, defectes que tenim alguns, hem tornat cap al lloc de botellón pijo (alias Museums Quartier) on m’he deleitat amb una conversa de dones despotricant de tot fill de veí :P! I amb tot, segueixen duent-nos pel mal camí, però, què fariem sense elles?

Dutxeta abans de anar a dormir, i a passar calor al llit, que potser demà toca refrescar-se al Danubi!

#fis#