Bichitus del Danubi

Ho havia de fer, era indispensable, banyar-me al Danubi i ho he fet! El dia ha començat amb calor, com cada dia, hem agafat alguna cosa al Anker (molí vell austríac per entendre’ns), un cacaolat de mig litre i un suc de taronja per menjar al metro mentre anavem cap al Danubi. I un cop allà, he fet el pas, m’he ficat dins del Danubi, i podia sentir com els Bacteris de ciutats com Amsterdam, Nürnberg, Regensburg, Viena, Bratislava, Budapest, Sofia …. se m’anaven adhering al cos. Per sort després hem anat a un parell de piscines amb clor per desinfectar-nos tot el que puguessim. Abans d’anar a casa a dutxar-nos ens hem aprofitat de la oferta del peix a meitat de preu d’una taverna grega per passar una mica la gana.

A la tarda hem tornat a caminar i hem trobat llocs més amagats i que l’altre dia no vam veure, esglesies petites, esglesies mig tortes i sinagogues. A part de pastisseries de carrers pijos, una plaça amb un monument buit als jueus morts i un monument a la pesta. Els meus peus, pobres, ja s’estan immunitzant i m’està recordant a quant la Matagalls-Montserrat (per cert, públicament desde aqui demano voluntaris per acompanyarme en l’edició d’aquest any :P).

Finalment hem anat a menjar a un lloc del centre amb bona companyia i després cap a l’ajuntament, on ens hem pres una beguda boníssima a base de una especie de licor de gerds, vi blanc i gerds (i alguna cosa més que no he estat capaç de descobrir) mentre manteniem una agradable conversa entre alemany, castellà i català i escoltant la òpera de fons, si es que a Àustria, hi ha classe.

I ara a dormir, que demà toca matinar perquè el tren haig d’agafar (heu vist? ara faig una mica de rima i tot!).

#fis#