Ho sabeu, detesto bastant el futbol desde el punt de vista de l’espectador, i també sabeu que si hagués sabut que Alemania era seu del mundial, ho hagués retrassat la meva visita o hagués buscat un altre lloc possiblement. Però be, aqui estem i es questió de copsar l’ambient.
Diumenge tocava partit, Mexico – Iran. Va guanyar Mèxic, però abans de que comencés el partit, vaig sortir a veure l’ambient. I quin ambientàs mare meva. Mig mèxic estava a Nürnberg (i això tenint en compte que de normal tenim la desena part), vestits tots de verd, amb barrets mexicans comprats a les rambles i amb un munt de banderes penjades al coll o pintades per tot el cap. Els iranians però eren menys nombrosos però tenien més classe. És la veritat, suposo que només venien els que realment tenen diners i els veies passejant-se amb descapotables, mercedes, bmw i d’altres elements snobs. El més particular de tot plegat era que Iran i Mèxic tenen la mateixa bandera però capgirada, així que a primer cop d’ull no s’apreciava la diferència, fins que veies un explícit IRAN escrit a la bandera. Si a això li sumes que tots dos grups d’aficionats estaven torrats (de pell malpensats!) doncs podriem dir que al final qui va guanyar va ser mierxainco i tots contents. Sorprenent també la quantitat de policia que hi havia per tot arreu. Qualsevol feia quelcom de sospitós.
Dijous toca festa, venen els anglesos, compraré provisions, una escopeta de perdigons i em tancaré a casa. S’ha d’anar en compte, l’últim cop que van venir en massa van deixar el 90% de la ciutat destruida.
Ja em diràs de què ens serveix tenir una de les banderes més originals si tampoc tenim selecció.
#fis#