alCim

Siguem realistes, quan anem a un país extranger hem de fer tot el possible per integrar-nos. Doncs be, anem per bon camí. Aquests dies a Erlangen, un poble que està a uns 25 km de Nürnberg s’hi fa el Bergkirchweih (dit rapidament Berg), per als que no sapigeu alemany Berg és "muntanya", així que aquesta festa consisteix en convertir una muntanya sencera (les tenen baixes aquí no cregueu) en una especie de Bar gegant. De fet, la definició no és bar, la definició es Biergarten. Un Biergarten es un lloc on serveixen cervesa i menjar lleugerament greixós i pesat (però bo) en unes taules de unes 10 persones. Normalment hi ha un grup que toca música internacional i alemana prou famosa. Al Biergarten no s’hi va amb collonades, s’ha de demanar la Mass, que ve a ser una gerra (que val 5 euros que et tornen quan tornes la gerra) amb un litre de cervesa.

Doncs be, donada la definició, he de dir que hi he nat dos cops, divendres i dilluns. Calia realment anar a beure cervesa un dilluns per la tarda? Si, només per veure l’ambient. Que procedirem a explicar. El Modus operandi d’un Biergarten és el següent.

#fis#

- Es busca un lloc. Si s’arriba aviat no hi ha problema. I la gent s’asseu.

- Es demana la Mass de rigor. I es comença a beure a poc a poc.

- La música comença a sonar. Cançons més que conegudes de Bon Jovi, etc, … També posen cançons alemanes que evidentment encara no conec (tot i que començo a coneixer).

- Veus com la resta d’alemanys comencen a pujar-se sobre els bancs i les taules i comencen a ballar, saltar i cridar.

- No ho pots resistir, i finalment t’acabes aixecant tot el grup, et puges de peus sobre la taula i comences a saltar i a cridar.

- El cantant en questió es cansa, canta una cantarella que diu "am prooosi, am prooosi, …" o alguna cosa similar i deixa de cantar. I la gent s’asseu.

Aquesta seqüència es repeteix uns 3 cops fins que finalment es tanca la barraca. Són les onze, però estàs suat i es com si haguessis anat de concert però sobre una taula.

El divendres passat però, alemanya va guanyar contra costa-rica (crec) i aleshores a les 8 van pujar tots els alemanys que havien estat veient el partit vestits per a la ocasió i entonant coros alemans. Espectacular. Ahir dilluns no va haver clares alusions a la pàtria germana, però l’ambient també era collonut. Em quedo però amb l’avi que va aguantar fins al final al centre del meollo.

De moment no penjaré fotos, intentaré posar un video al youtube aquest. Aviam què tal se’m dona.

Prost!