Ara mateix estem en una caseta de fusta molt autèntica als afores del parc de Yosemite. Els prop de 300 km que separen San Francisco de Yosemite son bastant secs. De fet, no m’esperava que Califòrnia fos tant mediterrània, me l’imaginava una mica més verda i florida. Però la realitat és la que és, i el calor que fa es considerable. Fins i tot ara al parc, pots sortir amb màniga curta a fora (i veure les estrelles), cosa que a San Francisco implicava una fresquíbilis notable.
A dins del parc hi ha just l’indispensable, algun hotel, apartaments, una petita botiga de records i quatre coses de menjar i sobretot, munts i munts de casetes de lona. Sorprèn si ho comparem amb els parcs de Jasper o Banff al Canadà, a primera vista més salvatges però amb ciutats a dintre. Això si, al Canadà no vam tenir la oportunitat de veure óssos, aquí si, poc després d’arribar hem vist un munt de gent parada a la carretera i era a causa de dos ossets petits. Sorprèn. De totes formes segons la guia, els ossos que estan massa acostumats a la gent, se’ls acaba sacrificant pel seu propi be. Qui sap què passarà amb aquests dos.
El temps però se’ns ha tirat a sobre i quan hem arribat al bosc de sequoies, hem tingut els minuts de sol justos per veure’n algunes. Demà hi tornarem.
De moment però, ja puc dormir tranquil, he vist sequoies i ossos al natural!
PD: No tinc ni internet, ni cobertura de telèfon, Així que aquest post queda guardat per quan el pugui penjar. De fet hi ha una linia telefònica, però desconec cap numero de telèfon d’accés a internet.