Yosemite

Malgrat haver-hi passat tot el dia encara no se com es pronuncia. Avui també feia calor però el fet de caminar entre els arbres (enormes sequoies) ha estat molt més agradable. L’objectiu d’avui era veure sequoies, pujar a un cim de vaques i veure alguna cosa d’aigua (llacs o cascades). Les sequoies les hem vistes ben vistes, són realment impressionants. Recordo quan era petit que als llibres sortien uns arbres que es deien sequoies i que passaven autopistes per sota, aleshores jo me les imaginava realment grans, i quan arribes aquí veus que només passa un cotxe per sota (no pas una autopista) però que son enormes. Les formes que agafen les arrels i la manera amb que majestuosament s’alcen fins al cel, els dona un toc bastant diferent al munt de pins (també enormes que tenen pel costat).

L’altre objectiu del dia era de vistes panoràmiques, una milla i una mica més per un camí excessivament marcat ens ha dut al Sentinel Dome (Dome vol dir pic en llengua autòctona) des de on hem vist tota l’extensió del parc. Especialment el Half Dome, un pic amb forma de mitja lluna que s’ha convertit en l’emblema del parc. Allà ens hem menjar uns fabulosos entrepans de truita amb pa de hamburguesa, d’aquest pa mig sec que fa que se t’enganxi a les dens. A les 3, estaven boníssims. Especialment curiosa la presència d’un esquirol gras i gros que estava emprenyant tota l’estona a l’espera de una engruna d’alguna cosa. Ha acabat llepant unes gotes de coca-cola que han caigut a la roca. Sense comentaris.

L’últim objectiu no s’ha complert, després de milla i pico caminant per un camí polsegós (deu fer anys que no plou aquí, haurien de fer un pla antisequera i veurien com acaba plovent) ple de cagades de cavall també seques, i bastants mosquits emprenyadors, hem arribat al Mirror “Lake”. Lake entre cometes perquè un cop allà diu, aquest llac es preciós a la primavera, quan es reflexen les muntanyes. A final d’estiu, normalment, està sec. Magnífic.

Posats a parlar de coses folklòriques, avui he mirat la tele, estan que no caguen amb lo de la filla de la vicepresidenta del Mc Cain. Aquí segurament no ha arribat, però aquí es una festa digna del corazon de verano. Especialment commovedor el vídeo de la campanya del Mc Cain en que surt el 11 de setembre.

PD: segueixo sense tenir internet, demà anem a un motel molt “guai”, aviam si almenys hi ha cobertura de mòbil. Perquè el word no em reconeix la paraula sequoia???