Despres de dir cincuanta mil cops “em faria gracia anar a la part serbia …” avui hem anat a donar un volt per la part serbia de bosnia herzegovina. Petita introduccio, desrpes de la guerra bosnia es va dividir en dues entitats politiques, la federacio de bosnia i herzegovina i la republica srpska. En aquesta segona predominen els serbis i la major part de les coses estan en alfabet cirilic. Abunden tambe cementiris i esglesies ortodoxes.
Primer hem passat per Pale (capital de la part serbia durant la guerra) i despres hem anat a Jahorina, una de les estacions olimipiques el 1984. Ens ha nevat i tot, i hem fet servir els pneumatics de hivern (aqui no neteja la carretera ni el tato).
Despres hem volgut anar cap a una de les ciutats que pensavem que era serbia pero despres ha resultat ser musulmana. De cami pero hem descobert que no et pots fiar de les carreteres bosnies, un port de muntanya i uns 15 km de pista sense asfaltar. Tot enmig d-una boira immensa, aixo si, un cop que estavem al coll, la vista semblava impressionant.
Hem dinat a Foca, ciutat eminentment serbia, i al restaurant on hem menjat, la carta estava en cirilic i miraven la tele serbia. La tornada cap a Sarajevo ha estat per una carretera impressionant, que anava recorrent un riu entre muntanyes molt escarpades.
En arribar a Sarajevo hem acabat de mirar alguna coseta i hem acabat a un dels cafes pijos, hem sopat a una ascinica, i hem mirat l-animacio del citypub.
Torna a ploure a bots i a barrals, i ara a dormir que dema hem de fer unes quantes coses abans de tornar!
