La Esquinica

Si senyor, al final he acabat anant a aquest mític Bar, i ha estat de la forma més improvitzada possible, just el dia en què ni se m’hagués acudit acabar allà. He passat a buscar el Sergi i la Sara per la classe d’alemany, i després de deixar a la Sara, buscant un Kebab hem topat amb la Esquinica. Per qui no el conegui es un bar d’aquests mítics, d’aquests que has de fer cua a les tantes de la nit per trobar una taula. Perquè la qualitat, el preu i la amabilitat dels cambrers s’ho valen. Hem provat la morcilla, els pinchos, la longaniza aragonesa, unes braves… i una cosa que m’ha sorprès gratament, pulpitos a la planxa. I es que jo em pensava que serien els tipics xipirons, no em preguntis perquè, però eren pops com deu mana, amb aquell punt de duresa, gust curiós i per si fos poc, tot l’interior del cos buidat. Una delicia.

El que és curiós d’aquest bar es que potser havia intentat anar com 3 o 4 cops i sempre estava tancat. I avui, justament, hi hem acabat anant. Total improvització. En el fons, no tenim ni idea de què ens depara el futur, però be, mentre poguem manegar-lo a l’últim moment cap on volem, ja estic satisfet.