La fonera 2.0

Els que coneixeu la meva vena friki ja sabeu que tinc debilitat pels embedded. Per als que això us soni a xino, són els ordinadors més “petits” que tenim a prop nostre sense ser conscient que son ordinadors amb tot el seu potencial. Per exemple: la PDA, la impressora, el router, el nslu2, … I avui, mentre li ensenyava la fonera al guillem, me l’he mirada dos cops, …, així que he tingut un moment de ociositat fictícia m’he posat davant el google a buscar coses per mirar-me la fonera amb uns ulls diferents.

I be, estic gratament sorprès del que he trobat, tot i que no sembla que hi hagi excessiva gent destinada a remenar-la, si que es cert que existeix una considerable comunitat en castellà. I també llegint, he descobert la hermeticitat de fon (inclòs el amigo Varsavsky) davant el trastet. I això senyors, em dona una raó més per rajar d’ell! Aixi que ara mateix està en standby, però demà dedicaré uns minuts a intentar entrar a la fonera. Si no ho aconsegueixo per les bones, aniré a comprar un max232 i accediré directament pel port serie. Així podré d’una vegada, utilitzar-lo com a magnífic acces point wifi a la meva habitació.

I qui sap potser, la setmana vinent al dexmaLab li trobem alguna utilitat interessant.

Enllaços interessants: Analisi preliminar de la fonera, Inside la foneraAbriendo la fonera.

Safari

No, no he marxat de Safari, però l’he enviat a cagar. L’he desinstalat. És cert que el Steve Jobs va fer una gràfica on només sortien el Safari i el Internet Explorer, però jo em quedo amb el Firefox. Desde la versió 0.3 (que aleshores es deia Firebird) que utilitzo el firefox, només pels tabs. I de moment, com que a vegades soc una mica clàssic, em costarà canviar.

I això que l’opera sembla força interessant, sobretot en entorns embedded, on està agafant força.

Com vaig dir, posts curts i més sovint. Que així son més agradables de llegir.

Ciberguerra

Avui llegia de Slashdot que els Estats Units s’estan preparant per una eventual Ciberguerra. La noticia en si m’ha sorprès, mirat desde el punt de vista de la actual situació politico-econòmica d’aquest imperi no hauria de sorprendre el fet de que rebessin atacs per parts de grups independents o altres països. El que m’ha sorprès és el terme “ciberguerra”, perquè sempre es pensa en ciència ficció, sense pensar que algunes coses ja passen en aquests moments. Així que m’he posat a buscar i he trobat un parell de coses interessants a la wikipedia. Sense ser la wikipedia un mitjà de refència i excessiva fiabilitat us cito a continuació tres ciberguerres passades i documentades.

Moonlight Maze, atac coordinat a sistemes informàtics del departament de defensa dels Estats Units dut a terme per màquines amb suposat orígen a Moscou. El 1999.

Titan Rain, atac coordinat a sistemes informàtics del departament de defensa dels Estats Units i empreses relacionades amb el govern com Lockheed. Segons sembla l’atac estava planejat pel govern xinès amb l’objectiu d’aconseguir informació militar. El 2003.

Ciberguerra d’Estonia, atac coordinat a diferents mitjans de prensa i webs del govern Estoni dut a terme el 27 d’Abril de 2007 per part de hackers del govern rus.

Sembla doncs que el fet de atacar els sistemes informàtics a través d’internet d’altres exèrcits és una realitat. Seran en un futur totes les guerres com aquesta? Son “millors”? Jo tinc els meus dubtes, atacar un sistema informàtic d’un exèrcit pot tenir certes consequències, però atacar els sistemes informàtics que s’encarreguen de la distribució de llum, aigua potable, gas, etc pot portar-nos les consequències de la ciberguerra molt més aprop del que potser estem disposats a acceptar.

Euromed

Senyors, he agafat l’Euromed!

I la veritat es que m’esperava una mica més, nose, després d’agafar els ICE de Alemanya, que alguns tot i que cutrillos tenien espai entre les cames, m’ha quedat una mala impressió de l’Euromed. Me l’esperava una mica menys cutre i una mica més rapid. I per si fos poc, l’endemà d’agafar-lo, descarrila.

Per als que no ho sapigueu, el motiu de la visita a València era l’entrega de diplomes del concurs d’emprenedors de l’EOI. Durant l’entrega de diplomes també ens van comunicar que dexma va a la final de Madrid!!! Si senyor, un viatget de 2 o 3 dies pagats a Madrid.

La capital!

de què?

Migracions

Sé que últimament no he penjat gaire coses al blog, per no dir res de res. A dexma vaig molt atabalat, i entre d’altres coseS que m’entrentenen la ment doncs no he tingut gaire temps de posarme a escriure posts. Això no vol dir que no m’haguessin passat coses pel cap, però com que sempre vull escriure ben sentat doncs no acabo d’escriure.

És per això que una nova etapa del bloc, després de un any i 4 mesos funcionant, en què les novetats principals seran:

– Nova versió de wordpress (el que hi ha darrere el blog).

– Nou estil (que encara està covant-se).

– Més posts, més curts i més classificats, per que siguin menys pesats de llegir i es pugui discriminar més rapid.

– Versió en anglès del blog a www.xavierorduna.com (working on).

– Possible migració de la galeria de fotografies a flickr (en tot cas canviaré la galeria de fotografies).

En fi, durant aquests dies anirem fent migracions.

I per acabar, donar les gràcies als que encara visiten aquesta pàgina tot i saber que es possible que no hi hagi res nou.

Share

Avui a la nit el Cristian m’ha comentat que volia fer una web, i jo li he dit que si volia estar a la "onda" que havia de llegir els blocs de enrique dans i martin varsavsky, entre d’altres. Jo no estic gaire d’acord amb cap d’aquests dos personatges, però haig de reconeixer que algunes coses que diuen poden ser útils a la hora de imaginar-se la web del futur, que en el fons tenim el poder d’escriure.

Un dels negocis que li he dit al Cristian que podria tenir sentit és el de fer "second life" en castellà. La idea no és meva, la va dir el varsavsky inspirada en que havien fet amb menéame (una traducció al castellà de diggit). I és aqui on volia anar a parar. Com podeu observar he afegit un petit botó al final dels posts, que posa "share-it". Aquest petit botó us permetrà recomanar els meus "estupendus" posts a xarxes socials com diggit, menéame, entre d’altres. Això ho he tret del blog de frucomerci, un amic del Joan que està a Londres guanyant-se les garrofes a uns sous que nosaltres no veurem ni en pintura. Us recomano que us passeu per el seu blog, sobretot els que esteu pensant en internet com una eina per començar les vostres aventures empresarials. És un blog fresc, actiu, i amb una base de lectors important. Però el mes interessant es com està organitzant, fixeu-vos en cada detall, en cada botó. Tot té la seva funció per tal de fer una mera pàgina web en una magnífica plataforma de marketing, cultura i networking social. Que en el fons, és el que es porta ara. I ja posats, donar-li les gràcies pel post dedicat a dexma, que ens va fer pujar durant un dia les visites a la nostra web :)!

No oblideu: www.frucomerci.com.

Per cert, apart he comentat el martin i el enrique, però no us oblideu del marc, un autre guru qui va partir à la France en quelques mois ;).

Don’t invent, just mix and reinvent!