Un posto al Sole

Malgrat he menjat força fora, feia temps que tenia abandonada aquesta secció que crec d’una utilitat primordial. No oblidem que abans de fer res s’ha de menjar, i com més ben omplert (de forma i contingut, no de quantitat) millor es fan les coses, així que dediquem un petit espai a aquest restaurant com indica el nom, italià.

Primer situemnos, el restaurant està al carrer Urgell, al costat de l’escola industrial, concretament a davant de la casa de Ferraris, té una terrasseta on es prou agradable menjar, però a dins també hi ha espai. Hi he anat ja dos cops, un amb els companys de Esade-UPC, que ens ho vam prendre amb molta calma i vam demanar una mica més de coses i el preu va pujar una mica més, i l’altra amb el Guillem, la Sara, el Marc, la Marta, el Joel, el Cristian i la Deborah, que només vam demanar una pizza i vam demostrar que encara es possible atiparse be per poquíssim més de 10 euros.

La recomanació són les pizzes, són senzillament enormes, i acabes tip. Crec que la varietat és suficient, però jo recomano la fantasia: ou, xampinyons frescos (és dificil trobar-ne avui en dia) i bacon. I el tiramisú, doncs be, no seria potser el millor tiramisú que he menjat (hi havia una mica massa de mascarpone) però era bo. Potser va faltar regar-ho tot plegat amb una mica de vinillo, però be, de moment ens contentarem amb el Merlot de Tornabous.

En fi, un lloc on crec que es menja be i on sorpen la italianitat dels treballadors (malgrat que els de dins la cuina no ho semblen tant de italians, però be, les pizzes les fan a la vista). També cal dir que a mi em va agradar més menjar a fora al carrer, perquè a dins el local potser és una mica massa petit i massa sorollós, i tampoc passen tans cotxes a l’estiu pel carrer Urgell. Per als que aneu en cotxe, no hi ha excessius problemes d’aparcar.

Espero comentaris dels acompanyants i dels que hi aneu :P!#fis#