Prop de dos mesos amb el bloc completament abandonat. Justament desde just abans que comencés a posar en marxa un nou projecte que espero que surti a la llum de forma oficial abans de finals de Juny. El motiu del post és la meva asistència al SIME Barcelona 09 que s’ha organitzat dins del marc del dia de l’emprenedor a Barcelona. Una cosa es que deixi de explicar xorrades varies, l’altra es deixar-vos sense un report minimament decent d’una conferència a la que anat.
SIME és l’acrònim de Scandinaven Interactive Media Event, organitzat per emprenedors nòrdics té per objectiu promoure l’emprenedoria arreu del mon organitzant conferències amb ponents de primer nivell. Per la meva banda un 10 a la organització, l’event ha estat amè en tot moment i els ponents han donat idees amb força. Anem doncs a pel resum:
Introducció a càrrec del que després ha fet de moderador Ola Ahlvarsson. Ens ha parlat de les oportunitats digitals, del munt de coses que es poden fer amb el “social media” i derivats. Em quedo amb la frase: a “wealth of information is a poverty of attention“
A continuació ha vingut el panel que ha estat potser un xic més aborrit, Net Jacobson, Jimmy Maymann (fundador de Goviral.com) i Andrew Bradford han parlat sobre l’estat del marketing actual. De quins son els mètodes que tenen les empreses avui en dia per posar-se amb contacte amb els seus possibles clients. Han parlat de les possibilitats del viral (posant aquest exemple http://www.youtube.com/watch?v=MAcc8CPhlO4) i de si encara tenen sentit els mitjants tradicionals. Com a punt important, el de Goviral ha dit que una campanya viral pot seguir costant molts diners, depenent del cost del material i sobretot del cost de posar en marxa la campanya (trobar blogs, forums, persones clau i publicitar-ho).
Just després, 10 minuts de Christopher Pommerening que ha explicat com va venir a Espanya fa 10 anys, per localitzar una versió de clasificats de cotxes que ja funcionava a Alemanya, autoscout24. Actualment es declara un Venturepreneur (o com se digui) però el cert és que no inverteix en fase seed.
Un altre nòrdic, Marko Ahtisaari, fundador de Dopplr ha fet una presentació mig mística de com se li va ocórrer dopplr i cap on vol anar parar. La veritat es que ha vengut molt be el seu producte, però no he acabat de veure la monetització. De totes formes, sembla que dopplr realment s’està convertint en una referència GLOBAL de llocs (restaurants, hotels, i altres coses) que troven els viatgers freqüents. Semblava que hi havia una aplicació per l’iphone, però pel que sembla només és un webclip. Potser ho provo al pròxim viatge.
Just després un dels panells més interessants, una discussió sobre les diferències a la hora d’emprendre i entendre el mercat entre Estats Units i Europa. Alguns pensen que a Europa hi ha els paisos del vi, els de la cervesa i els del vodka, i que entre ells intenten vendre als seus companys de beguda, i que això no pot ser, que s’ha de pensar en global desde el primer moment. Com a exemple han dit que moltes webs, el dia que posen l’anglès augmenten les visites de forma espectacular. Al panell hi havia la Inma Martinez, venture capital a qui dona gust sentir per com diu les coses, ha deixat anar frases com “Hem d’anar a Estats Units a aprendre d’ells i robar-los els clients”, “No m’importa la propietat intelectual, tant sols els productes que es poden vendre” o “A Espanya totes les empreses relacionades amb mobils volen vendre a Telefonica o Vodafone, i això es una pèrdua de temps”. També hi havia la Jeniffer Schenker, una americana que ara viu a París i que ha engegat http://informilo.com/ una especie de Techcrunch però sense tanta prepotència i enfocada a realçar el potencial d’Europa. Una frase seva: “2 words are not accepted in Europe – success and failure“. Ha estat curiós que quan s’ha preguntat a la audiència quants llegien Techcrunch, molta gent ha aixecat la ma, i aleshores un dels panelistes ha comentat que precisament aquest era el problema, que entre els europeus ens costava trobar-nos perquè tots ens mirem l’altra banda de l’Atlàntic. Com a idees de forma em quedo amb: “you can build any business from anywhere in Europe”, “Europe has great potential, but americans know how to sell it”. En definitiva, Europa es un lloc perfecte, no cal anar a U.S. només cal donar-se compte d’on estan els teus clients.
Posteriorment, durant 10 minuts, Sixto Arias de movilisto ens ha parlat del mobile marketing i les seves possibilitats. Malgrat que una enquesta al carrer ha mostrat que el mobile marketing es certament molest, el que es cert es que el mobil es convertirà en el comandament a distància de la nostra vida social, i un fet és que cada minut al mon, s’envien més SMS que emails (i recordem que els SMS costen pasta!).
Després del descans ha aparegut el meu ídol, Martin Varsavsky, li llegeixo el blog i malgrat que a vegades se li enva una mica, m’agrada la forma que té de dir les coses, sense importar-li què pensaran la resta. Ens ha ofert un show, ha parlat de la situació d’Espanya i de com es podria arreglar fomentant l’emprenedoria, no només amb llocs físics com el 22@ (que ell ha anomenat 21@) si no també canviant les lleis per fer-les més favorables al fracás inherent que està associat a moltes aventures empresarials. També s’han presentat Morten Lund (un dels inversors de skype) actualment arruinat però feliç, Stefan Glaenzer fundador de RJDJ que ha parlat de les diferències entre visió i alucinació i Johan Stael Von Holstein fundador de iQube (una especie de incubadora/acceleradora de suècia) i de altres .com a suècia que han fet un munt de quartos.
Tots quatre han parlat de què es el que defineix els emprenedors, i de quina és l’actitud davant la vida que acostumen a tenir. En Varsavsky ha explicat que quan durant la seva primera (i única) entrevista de feina li van preguntar on es veia en 5 anys, ell va respondre “com a mínim, com el teu cap”, també ha parlat del fuckyoumoney, que son els diners que quan els tens, a qualsevol que t’ofereix feina li dius “fuckyou I don’t need your money!”. Ha dit que el govern es massa generós donant fuckyoumoney, i ha comentat una de les idees que ha expressat al seu blog, de permetre la possibilitat de cobrar el paro sencer per arrancar empreses.
Ja cap al final han marxat els panelistes extranyers i han entrat una noia de TMTFactory, el jefe de Sitmobile (que no sap que li sortirà una paloma competidora) i el Diego Marino. La conversa havia de parlar de la “escena digital española” i s’ha acabat parlant una mica del mobile marketing i de on estan anant les empreses TMTFactory i Sitmobile. També s’ha comentat que existeix una divisió massa gran entre Amèrica Llatina i Espanya, cosa que no passa entre US i UK. S’ha fet el comentari de que a Espanya les películes es doblen, i allà baix no (no s’ha comentat però que també es doblen a França i Alemanya com a mínim).
Per acabar ha sortit el fill del Varsavsky a representar els nadius digitals. Em quedo amb la frase, “I don’t read books because I have better things to do”.
Durant la conferència he anat twittejant algunes de les idees que anava sentint amb el tag #simebarcelona (després he vist que tothom ho feia amb el #sime i que han sortit en portada xD). Buscant després a twitter aquests dos tags he pogut recordar les idees que havia perdut, també he tret ma de la transcripció (més lleugera amida que passaven les hores) oficial del SIME, que podeu llegir si creieu que em deixo alguna cosa.
Amb una mica de sort, hi haurà algun post abans del Gran Viatge 😉