Darrere un nom tant trivial s’amaga un plat senzill, ràpid i que no embruta (si no cuino jo, esclar).
Necessitarem:
- Pit de pollastre
- Arròs
- Carbassó
- Albergínia
- Ceba
- Especies
- Oli
Per tal de preparar aquest plat necessitarem una cassola, preferiblement d’aquestes de ferro antiadherent (però es pot fer desde una cassola de ferro colat guarra de la cuina del sergi, fins a una de ceràmica, tot es qüestió de improvitzar).
Primer de tot bullirem l’arròs seguint el procediment normal i corrent, al gust de cada u. I mentre estant ens dedicarem a fregir la resta d’elements. El pollastre el tallem a trossos petits (com més petits, mes rapids anirem) i el fregim. De seguit el carbassó tallat a daus petits i després per separat l’albergínia (altre cop la velocitat dependrà de la mida dels trossos).
Un cop està tot fregit i separat (si es vol estalviar plats es pot posar al mateix) amb l’oli que resta (o n’afegim una mica) daurarem la ceba tallada a trossos molt petits. Es important que agafi color perquè aquest color servirà per donar color a l’arròs. Un cop estigui daurada, tirem l’arròs amb mes o menys cuidado, depenent de la pressa fins que agafi una mica color torrat. Després tirem tot el que hem fregit abans i ho barregem ben barrejat. Li tirem alguna herbeta i es serveix.
Evidentment es possible separar l’albergínia o el carbassó si ens trobem elements subversius i asocials a taula que no els agrada. O intercanviar-los per alguna altra verdura.
Bon profit!
Dedicat al Sergi que està a dinamarca i tot i que s’en fa una versió descafeinada n’és un assidu.