El dia d’avui ha començat picant, no perquè la veina del davant hagi fet topless (que no tinc ni veina ni fa top less) sinó perquè se m’ha acudit esmorzar un Breakfast Burrito. Estava bo, però picava, i rebaixar el picant amb cafè americà posa a prova l’estòmac de bon matí.
Avui hem fet una volta amb cotxe com deu mana, hem passat el Golden Gate per veure San Francisco desde l’altra banda (i per passar el pont que tenia gràcia) i hem anat a enganxar un altre pont per arribar fins a Berkeley. Si senyor, University of California Berkeley. Lloc que he pronunciat milers de cops per descriure les wireless sensor networks. Hem donat una volta pel campus, que si haig de ser sincer m’ha impressionat molt menys que Harvard (no direm el perquè ;)) i la meva germana s’ha comprat una samarreta, qual friki que es. L’objectiu del dia era anar a les platjes del Pacific, i per això hem hagut de travessar dos ponts més, un dels quals s’havia de pagar (ja m’extranyava això d’anar passant ponts enormes sense pagar), això si, 4USD i en cash, i sense justificant de pas … Ai el que han d’aprendre …
I a Pacifica (Beach) he fet el que a Vancouver vaig deixar pendent, banyarme de cos sencer al oceà Pacífic. Amb taurons i surfistes si calia. Haig de reconeixer que el fet que TOTHOM anés amb vestit de neopreno, i que de posar els peus se’m congelessin em tirava enrere, però el solet i la oportunitat m’han fet decidir. Banyador al canto i cap a dintre. L’aigua estava gelada, però el més impressionant eren les onades, que et deixaven sense respiració de la força amb la que venien. Així que ja estic batejat de Pacífic. Ara només em falta tornar a les Lofoten i banyarme més amunt del cercle polar àrtic.
A les tantes que ja eren, hem anat a un poble anomenat Pescadero a menjar peix (de fet, peix de hawaii i marisc autòcton). Amb el entrepà de calamar obert en canal arrebossat i les ostres també arrebossades hem fet tranquilament fins a Santa Cruz, meca dels surfistes del Nord de California. On reinava un clar ambient surfero, malgrat que les onades no apareixien per enlloc. L’intent de passar per San José, ha acabat amb nosaltres mig perduts pels límits de Silicon Valley buscant un lloc per menjar. De San José hem vist poc, però ens hem integrat com deu mana amb una hamburguesa i unes fajitas en un garito autèntic de Santa Clara. Per fer baixar l’hamburguesa (i avançar en la cua de la digestió) hem fet algo molt yanki, demanar un hot chocolate en un Starbucks Drive In (amb el cotxe vaja) i beure’l per l’autopista.
I aprofitant que no m’ha mossegat cap tauró ni m’ha agafat una galipàndria, aniré demà a Sand Hill Road a buscar alguna cosa de calderilla…..