san francisco

Driver

No ens enganyem, desde que vaig jugar al driver o vaig veure “La Roca” tenia ganes de conduir per San Francisco i emular als meus herois cutres de pantalla, res més desestressant que un salt per una de les pujades o baixades que poblen la ciutat, la realitat, per sort o desgràcia, es lleugerament diferents. Anem però per parts i situemnos al principi del dia, molt abans d’agafar el cotxe.

Mentre a Barcelona ens plantegem el tema de la lliberalització de horaris, aqui a San Francisco amb prou feines es podia dir que fos diumenge si no fos pels horaris del autobús i el tancament una mica més aviat de la majoria de botigues que quedaven obertes. Així que hem anat al cafè que ja haviem anat ahir on he repetit l’experiència del Bagel i el cafè americà. Amb l’objectiu d’agafar forces per la volta del dia.

A San Francisco hi ha com a transport característic un tramvia que puja i baixa pujades, una especie de funicular amb el cable sota el carrer. Vaja, el que el Sean Connery envia a pendre vent a La Roca. D’aquests tramvies n’hi ha 3 linies, dues que van de Powel Station fins a Fisherman’s Wharf (a cual puesto mes turístic) i l’altre que fa un bon tros del California Street. El problema es que el que uneix els llocs turístics va especialment ple. Aixi que hem agafat el de California Street per anar fins a Pacific Heights, ple de cases victorianes aixi una mica pijes. La visita al barri ha inclòs els dos parcs que hi ha al costat, llàstima que no son prou alts i no s’acava de veure res. D’allà hem agafat l’autobús fins a Alamo Square, on hem vist més casetes mones i pijetes. Abans però hem descobert Fillmore Street, increiblement animat i ple de botigues (obertes) pel voltant d’on es trovaba. Per canviar una mica d’ambient hem fet fins a Hashbury Haigts, a toc d’autobus (si, avui teniem el pase de transport!) on hem descobert un entorn també completament diferent. Malgrat que a les guies posava que era el “barri hippy”, la veritat es que crec que en queda poc de hippy, jo m’inclinaria una mica més per pijipis, tot i que l’ambient del barri (carrer Haight principalment) era especialment bohemi. Hem dinat en un lloc teòricament famòs però la qualitat del qual deixava una mica que desitjar, això si, era super mono.

Després de dinar i fer el cafè de rigor en alguna de les “copies” del Starbucks (en aquest cas era un garitu de reminiscències comunistes de nom “Coffee to the people”) hem anat de pet cap a Mission Dolores, orígen ancestral de San Francisco, perquè tancaven a les 5. Al costat de l’esglesieta, hi ha el barri de Mission, amb “certes orientacions” llatines, per no dir que es com una reproducció d’Amèrica Llatina completa concentrat en 4 carrers. Inexplicablement hi havia un lloc on feien barretes de pa de Viena…. això si, li posaven French Bread, cosa que tampoc s’acaba d’entendre. Amb el pa sota el braç i la T-dia (on rascaves el dia del any que volies fer-la servir) a l’altre, hem agafat un trolebús i hem fet cap al barri de Castro, meca Gay de San Francisco. No diré res més.

Els peus ja no responien, així que hem anat a buscar el cotxe (en part per tocar els collons al del parking i que l’hagués de desaparcar) i hem intentat per tercer cop veure el Golden Gate. Aquest cop ja no hi havia boira ni s’havia post el sol, i hem pogut gaudir d’uns minuts d’una magnífica vista sobre l’entrada de la bahia de San Francisco. Per acabar el dia, res millor que una hamburguesa del Lori’s Dinner, local d’ambientació anys 50 i una hamburguesa que segurament encara estaré digerint per la diada.

San Francisco té pujades i baixades, és un fet. D’acord que soc home de muntanya (per casa meva) i que als jocs i películes s’havia vist. Però això es molt més sorprenent del que em pensava. Deixant de banda que el Chevrolet Uplander que hem llogat no té embrague, conduir per aqui es una grata experiència. Haver d’agafar embranzida per pujar un carrer perquè es com la baixada de la glòria però amb l’amplada d’Aribau, no te preu. Trobar-se un embús amb una pujada brutal i fer patinar les rodes cada cop que avançava, tampoc. Per si fos poc, això d’arribar a un creuament desde baix, amb un stop, es bastant catxondo, perquè fins que no tens mig morro dintre, poc veus la gent que ve. Per solucionar això, son molt espavilats, posen un stop a cada un dels carrers que convergeixen, i que siguin ells els que s’espavilen. El que també sorprèn es que com a Barcelona la gent té tendència a convertir en Cedas els stops amb visibilitat, aqui els fan TOTS.

Segurament una consequència de menjar aritos de cebolla.

Russian Hill

Malgrat que el dia s’ha despertat amb boira, després d’esmorzar un bagel i un cafè, s’ha anat aclarint bastant i hem pogut gaudir d’un dia ben assolellat. El primer pas ha estat comprar dos targetes SIM per poder facilitar el fet de separar-nos durant el viatge, també per fer les mítiques trucades de “we will arrive late” i perque trucar a espanya valia 0.60$ (pel que sembla no es pot agafar la tarifa de internet ilimitat, però almenys podré penjar posts sense que el roaming de movistar em deixi sec). Després m’he anat a comprar la guia definitiva de tot geek que se precie: “Geek Silicon Valley: the inside guide to Palo Alto”, per poderme documentar a fons i aprofitar el dimarts. Ha estat trist que a la llibreria no sabien que el tenien (jo si perquè ho havia vist a la web). Hem acabat de tirar per Market Street fins al embarcadero, on hi havia un mercat a l’aire lliure de agricultura orgànica. La poma estava bona, però 6 USD el kilo fa una mica de mal…

Com que haviem anat molt cap al mar, hem hagut d’enganxar el Chinatown desde darrere, no hem entrat per la porta típica principal, però hem vist botigues curioses, xinos, xines i la fàbrica on fan les galetes de la sort, aquelles que surten a les pelis, el més pintoresc però de la botiga eren els 3 homes del fons rascantse alguna cosa, una noia fent galetes i un senyor que cridava, “uan dóla!”. A continuació hem fet cap a la Grace Catedral, on hem enganxat un casament, així com a molt americà, tan americà que els que es casaven (i tb els convidats eren xinos). Per reposar, hem dinat a un restaurant pseudo-italià (però bo) de Nob Hill. Posats a fer Hills, hem fet fins a la Russian Hill (títol del post, completament aleatori), desde on hem vist la famosa presó d’Alcatraz (Nicolas Cage volant inclòs) i desde on hem fet per una baixada bastant pronunciada fins al barri Italià. Poc en queda però, segons el meu parer, del barri italià, diria fins i tot que se’ls estan colant alguns xinos.

Mentre s’anava posant el sol, hem anat fins al Fisherman’s Warh, mare meva la quantitat de gent, a més, era impossible saber si eren turistes, o habitants recents de san francisco amb ganes de veure el mar i els lleons marins. Massa botigues, massa gent, i massa tours turístics, aixi que hem fet fins al USS Pampanito, un submarí de la segona guerra mundial amb veterà de submarins a dintre i tot. Per rematar el dia hem agafat un taxi fins al hotel per recollir el cotxe (anavem a agafar el tranvia, que era mes xulo, xo haguessim trigat el doble i ens hagués costat també el doble) per anar fins a la Cliff House, on ens hem fet un fart de peix i altres derivats del musclo.

Tot i estar molt reventats, he acompanyat a la Núria a que veiés una mica l’ambientillo de garito xungo en un lloc que ja m’havien comentat: the Holy Cow. Senzillament pintoresc.

Foggy night

Ja hem arribat a San Francisco! Pel que sembla ser hem arribat sencers i amb les maletes. El dia d’avui ha estat especialment llarg (com tots els que impliquen els vols salta-charcos), però gens pesat. Del viatge en avió (un 747-400) potser només cal tenir en compte: el veí de fila de 4 seients que n’ocupava 3 dormint i es menjava tapers sencers de cogombre i tomàquet, la película kungfu-panda amb la que he rigut força (i això que no tenia pensat veure-la); el primer episodi que veia de “How I met your mother”; i el fet d’haver-me llegit durant el viatge “The art of Start” del Guy Kawasaky” (no farem comparacions odioses amb altres bloggers més influents xD).

Finalment sobre la una de la tarda hem passat el control de l’aduana i hem entrat formalment als Estats Units d’Amèrica, país reconeixible, tal i com diu l’elies, per la seva olor particular. Pensavem que seria fàcil llogar el cotxe i anar fins a l’hotel, però amb el cotxe hem tingut complicacions d’espai i pel camí ens hem trobat un embús a l’entrada de San Francisco. Després de deixar les coses a l’hotel, hem anat corrents a buscar alguna cosa per menjar, per trista i americana que fos, aixi rapid, i sense pensar gaire (en el nostre estomac) hem trobat una especie de pseudo-mcdonnalds on hem degustat una meravellosa Chese-Bacon-Burger. I fent un petit parèntesi gastronòmic, perquè només et donen la opció de beure aquestes begudes hipercalòriques i dolces fins a la sacietat? Tant dificil és tenir un sortidor d’estrella xD? Almenys faria més passable l’hamburguesa.

Amb l’hamburguesa porcosilla a l’estòmac hem fet una volteta d’aproximació per Downtown i Chinatown. A ca’ls xinos, per només 1$, hem pogut comprar una bossa de pa de gamba! i la veritat es que té un exagerat gust a gamba. Hem pogut comprovar també que les pujades i baixades de San Francisco no tenen res a envejar a la baixada de la glòria, i que podrien competir en la categoria de cansa-turistes. Veure però camions i autobusos pujant i baixant els dona una categoria dificil d’igualar. Per acabar el dia voliem veure el Golden Gate desde Fort Point (anant amb el cotxe …), però els núvols que passaven a tota velocitat pel cel, eren un avís del que era inevitable segons el servei metereològic: la boira ha envait San Francisco. Així que no hem vist res de res (tot i tenir el pont davant dels nassos) però hem pogut gaudir d’una vista curiosa i mig fantasmagòrica de San Francisco. Hem acabat de rematar el dia amb unes creps, una pasta amb salmó i unes sopes xungues que hem sopat en un restaurant a la cruïlla de Castro i Market Street.

Esperem que demà la boira s’aixequi ….

Inspiration

Com ja es comú per aquestes dates, marxo de viatge amb la family. Aquest cop em podré inspirar, perquè aniré a la meca de tota especie de pseudo-geek xungo a qui agrada muntar tinglados: Silicon Valley.

De fet anem uns dies a San Francisco, despres anem cap a Yosemite, Death Valley, Gran Canyon, Brice Canyon i finalment Las Vegas.

I com ja es comú en els viatges que acostumo a fer, intentare anar relatant el viatge a través del blog. La categoria que m’ha semblat adeqüada es Far West. Si trobo or o indios, tranquils que en portaré per tots.

Keep updated!