Dia accidentat avui a Las Vegas per la nostra expedició. Tot i haver pogut anar a la Apple store a fer alguns encàrrecs que m’havien fet, la Núria no s’ha trobat gaire be i hem hagut de tornar a l’hotel. Per postres, a la hora de canviar l’habitació per una non-smoking hi ha hagut un problema amb les Photo-id, el meu pare i jo, i ens hem trobat amb un cacau de maletes i habitacions desaparegudes de por. Finalment m’ha acabat trucant el manager del hotel, un tal Kevin, per confirmarme que tot s’havia arreglat.
Així que tard i amb gana, hem sortit a veure aquesta aberració hortera de nom Las Vegas. A les quatre i algo hem acabat entrant al primer garitu que hem trobat, un tal Denny’s, on ens han deleitat amb uns pseudo entrepants prou menjables. Cada cop, però em costa més menjar aquestes coses. On hi ha plats de pasta lleugers o una sopeta? Després de omplir l’estòmac hem anat a donar una volteta per tots els hotels, casinos i anomenats resorts del carrer principal. Tots aquests establiments es concentren al llarg d’unes dues milles d’un sol carrer. Tots tenen un casino a l’entrada, i una ambientació donada. Pasat el casino, hi ha restaurants de diferents ambientacions, i botigues. Un munt enorme de botigues. I gent, un munt de gent. La majoria d’ambientacions son de caire un tanto horteret, amb uns acabats de cartró pedra dignes de Port-Aventura, però en gran i variat. Quan es pon el sol, comencen a veure’s totes les llums i els espectacles que monta cada establiment a l’entrada. Per acabar-ho de rematar hi ha un munt de llatinoamericans repartint paperets que posa “Girls-direct-to-you”, i que fa la pinta de ser un holding de prostitució espantós. Cada paperet hi ha la foto d’una noia, el nom, i un telèfon. I el mes fotut es que si no hem vist 100 tios repartint paperets i varios camions anuncis, no n’hem vist cap. També venen moltes altres coses pel carrer, per excelència tours al Gran Canyon.
Amb la nit a sobre, i altre cop amb gana, hem acabat menjant un take-away del abans citat Denny’s a l’habitació. Una delicia.
Inexplicablement tinc internet en aquesta habitació on estem ara (el post d’avui l’he penjat amb el wifi de la piscina), i suposo que deu ser la del antic hoste, i s’acabarà aviat. Així que penjo això abans d’agafar el cotxe i fer una altra volteta per veure la nit sense destrossar els peus.
Tot plegat, vici i perdició.