Malgrat que el dia s’ha despertat amb boira, després d’esmorzar un bagel i un cafè, s’ha anat aclarint bastant i hem pogut gaudir d’un dia ben assolellat. El primer pas ha estat comprar dos targetes SIM per poder facilitar el fet de separar-nos durant el viatge, també per fer les mítiques trucades de “we will arrive late” i perque trucar a espanya valia 0.60$ (pel que sembla no es pot agafar la tarifa de internet ilimitat, però almenys podré penjar posts sense que el roaming de movistar em deixi sec). Després m’he anat a comprar la guia definitiva de tot geek que se precie: “Geek Silicon Valley: the inside guide to Palo Alto”, per poderme documentar a fons i aprofitar el dimarts. Ha estat trist que a la llibreria no sabien que el tenien (jo si perquè ho havia vist a la web). Hem acabat de tirar per Market Street fins al embarcadero, on hi havia un mercat a l’aire lliure de agricultura orgànica. La poma estava bona, però 6 USD el kilo fa una mica de mal…
Com que haviem anat molt cap al mar, hem hagut d’enganxar el Chinatown desde darrere, no hem entrat per la porta típica principal, però hem vist botigues curioses, xinos, xines i la fàbrica on fan les galetes de la sort, aquelles que surten a les pelis, el més pintoresc però de la botiga eren els 3 homes del fons rascantse alguna cosa, una noia fent galetes i un senyor que cridava, “uan dóla!”. A continuació hem fet cap a la Grace Catedral, on hem enganxat un casament, així com a molt americà, tan americà que els que es casaven (i tb els convidats eren xinos). Per reposar, hem dinat a un restaurant pseudo-italià (però bo) de Nob Hill. Posats a fer Hills, hem fet fins a la Russian Hill (títol del post, completament aleatori), desde on hem vist la famosa presó d’Alcatraz (Nicolas Cage volant inclòs) i desde on hem fet per una baixada bastant pronunciada fins al barri Italià. Poc en queda però, segons el meu parer, del barri italià, diria fins i tot que se’ls estan colant alguns xinos.
Mentre s’anava posant el sol, hem anat fins al Fisherman’s Warh, mare meva la quantitat de gent, a més, era impossible saber si eren turistes, o habitants recents de san francisco amb ganes de veure el mar i els lleons marins. Massa botigues, massa gent, i massa tours turístics, aixi que hem fet fins al USS Pampanito, un submarí de la segona guerra mundial amb veterà de submarins a dintre i tot. Per rematar el dia hem agafat un taxi fins al hotel per recollir el cotxe (anavem a agafar el tranvia, que era mes xulo, xo haguessim trigat el doble i ens hagués costat també el doble) per anar fins a la Cliff House, on ens hem fet un fart de peix i altres derivats del musclo.
Tot i estar molt reventats, he acompanyat a la Núria a que veiés una mica l’ambientillo de garito xungo en un lloc que ja m’havien comentat: the Holy Cow. Senzillament pintoresc.