Russian Hill

Malgrat que el dia s’ha despertat amb boira, després d’esmorzar un bagel i un cafè, s’ha anat aclarint bastant i hem pogut gaudir d’un dia ben assolellat. El primer pas ha estat comprar dos targetes SIM per poder facilitar el fet de separar-nos durant el viatge, també per fer les mítiques trucades de “we will arrive late” i perque trucar a espanya valia 0.60$ (pel que sembla no es pot agafar la tarifa de internet ilimitat, però almenys podré penjar posts sense que el roaming de movistar em deixi sec). Després m’he anat a comprar la guia definitiva de tot geek que se precie: “Geek Silicon Valley: the inside guide to Palo Alto”, per poderme documentar a fons i aprofitar el dimarts. Ha estat trist que a la llibreria no sabien que el tenien (jo si perquè ho havia vist a la web). Hem acabat de tirar per Market Street fins al embarcadero, on hi havia un mercat a l’aire lliure de agricultura orgànica. La poma estava bona, però 6 USD el kilo fa una mica de mal…

Com que haviem anat molt cap al mar, hem hagut d’enganxar el Chinatown desde darrere, no hem entrat per la porta típica principal, però hem vist botigues curioses, xinos, xines i la fàbrica on fan les galetes de la sort, aquelles que surten a les pelis, el més pintoresc però de la botiga eren els 3 homes del fons rascantse alguna cosa, una noia fent galetes i un senyor que cridava, “uan dóla!”. A continuació hem fet cap a la Grace Catedral, on hem enganxat un casament, així com a molt americà, tan americà que els que es casaven (i tb els convidats eren xinos). Per reposar, hem dinat a un restaurant pseudo-italià (però bo) de Nob Hill. Posats a fer Hills, hem fet fins a la Russian Hill (títol del post, completament aleatori), desde on hem vist la famosa presó d’Alcatraz (Nicolas Cage volant inclòs) i desde on hem fet per una baixada bastant pronunciada fins al barri Italià. Poc en queda però, segons el meu parer, del barri italià, diria fins i tot que se’ls estan colant alguns xinos.

Mentre s’anava posant el sol, hem anat fins al Fisherman’s Warh, mare meva la quantitat de gent, a més, era impossible saber si eren turistes, o habitants recents de san francisco amb ganes de veure el mar i els lleons marins. Massa botigues, massa gent, i massa tours turístics, aixi que hem fet fins al USS Pampanito, un submarí de la segona guerra mundial amb veterà de submarins a dintre i tot. Per rematar el dia hem agafat un taxi fins al hotel per recollir el cotxe (anavem a agafar el tranvia, que era mes xulo, xo haguessim trigat el doble i ens hagués costat també el doble) per anar fins a la Cliff House, on ens hem fet un fart de peix i altres derivats del musclo.

Tot i estar molt reventats, he acompanyat a la Núria a que veiés una mica l’ambientillo de garito xungo en un lloc que ja m’havien comentat: the Holy Cow. Senzillament pintoresc.

Foggy night

Ja hem arribat a San Francisco! Pel que sembla ser hem arribat sencers i amb les maletes. El dia d’avui ha estat especialment llarg (com tots els que impliquen els vols salta-charcos), però gens pesat. Del viatge en avió (un 747-400) potser només cal tenir en compte: el veí de fila de 4 seients que n’ocupava 3 dormint i es menjava tapers sencers de cogombre i tomàquet, la película kungfu-panda amb la que he rigut força (i això que no tenia pensat veure-la); el primer episodi que veia de “How I met your mother”; i el fet d’haver-me llegit durant el viatge “The art of Start” del Guy Kawasaky” (no farem comparacions odioses amb altres bloggers més influents xD).

Finalment sobre la una de la tarda hem passat el control de l’aduana i hem entrat formalment als Estats Units d’Amèrica, país reconeixible, tal i com diu l’elies, per la seva olor particular. Pensavem que seria fàcil llogar el cotxe i anar fins a l’hotel, però amb el cotxe hem tingut complicacions d’espai i pel camí ens hem trobat un embús a l’entrada de San Francisco. Després de deixar les coses a l’hotel, hem anat corrents a buscar alguna cosa per menjar, per trista i americana que fos, aixi rapid, i sense pensar gaire (en el nostre estomac) hem trobat una especie de pseudo-mcdonnalds on hem degustat una meravellosa Chese-Bacon-Burger. I fent un petit parèntesi gastronòmic, perquè només et donen la opció de beure aquestes begudes hipercalòriques i dolces fins a la sacietat? Tant dificil és tenir un sortidor d’estrella xD? Almenys faria més passable l’hamburguesa.

Amb l’hamburguesa porcosilla a l’estòmac hem fet una volteta d’aproximació per Downtown i Chinatown. A ca’ls xinos, per només 1$, hem pogut comprar una bossa de pa de gamba! i la veritat es que té un exagerat gust a gamba.  Hem pogut comprovar també que les pujades i baixades de San Francisco no tenen res a envejar a la baixada de la glòria, i que podrien competir en la categoria de cansa-turistes. Veure però camions i autobusos pujant i baixant els dona una categoria dificil d’igualar. Per acabar el dia voliem veure el Golden Gate desde Fort Point (anant amb el cotxe …), però els núvols que passaven a tota velocitat pel cel, eren un avís del que era inevitable segons el servei metereològic: la boira ha envait San Francisco. Així que no hem vist res de res (tot i tenir el pont davant dels nassos) però hem pogut gaudir d’una vista curiosa i mig fantasmagòrica de San Francisco. Hem acabat de rematar el dia amb unes creps, una pasta  amb salmó i unes sopes xungues que hem sopat en un restaurant a la cruïlla de Castro i Market Street.

Esperem que demà la boira s’aixequi ….