Davant d’això em plantejo el que deien de fer cobrar les trucades a qui les rep, no es tan mala idea, si et truquen i veus que et volen vendre algo penjaries sense cap mirament. Ara en canvi, aguantes una mica el rollo. El mes molest per mi es aquesta pseudo-conversació que precedeix al pur acte de venta: segur que la maria josé està encantada de parlar amb mi? Tant fer servir aquestes paraules en gasta el significat.

Per compensar, hem rebut la confirmació de que DEXMA i DEXCell ja son marques registrades.

La zona verda s’ha creat amb l’objectiu de facilitar l’aparcament als veins d’una zona, jo em pregunto, aleshores els que ja tenim plaça d’aparcament, no hauriem de rebre cap tipus de subvenció? O tots moros, o tots cristians: no entenc perquè s’ha de subvencionar l’aparcament de qui no vol/pot adquirir una plaça de lloguer. Tampoc veig clar que s’hagi de discriminar als que treballen a una Zona on hi ha Zona Verda i que tenen en el cotxe a vegades la única forma de desplaçar-se a la gran ciutat. Una mesura que realment s’hauria de aplicar per tal de reduir el nombre de cotxes a la ciutat i racionar-ne el seu us seria la obligació de disposar d’una plaça on aparcar el cotxe, però clar, aquesta mesura disgustaria a algunes zones de la ciutat que encara mantenen de forma precària l’oxigen a l’ajuntament que dia a dia ofega a la resta de ciutadans de Barcelona.

Però tranquils, que l’ajuntament sempre està per vosaltres, per exemple: als veins de la zona General Mitre entre Muntaner i Plaça lesseps els obsequiarà amb un meravellós parking, que comença a construir just quan sembla que s’estan finalitzant les obres de la refotuda plaça lesseps, per si no hi havia prou embussos (fins i tot per als usuaris del 74).

Canvis a l’ajuntament JA!

Per cert, Vimeo es brutal!

Fa un parell de setmanes vam assistir amb l’elies i el Joan al European Ecommerce Conference 08 organitzat a Barcelona. Respecte la organització crec que va ser estar be, malgrat que la cobertura 3G-Wifi era extremadament dolenta i no permetia accedir a internet còmodament. A destacar la llibreteta que ens van donar amb el programa, cada ponent tenia una pàgina amb l’explicació de la ponència i un espai molt generós per prendre notes.

Respecte les ponències, aqui va un resum de les meves notes: (podeu trobar algunes de les transparències al meu compte de flickr)

Ricardo Baeza-Yates (Yahoo): Presentació pesada i amb moltes dades, una llàstima que no publiqui les transperències. Hightlights: 176 milions servidors web (49% apache i 35% microsoft); 30% de les webs espanyoles son impenetrables pels buscadors; Us de internet: 40% necessitat informacio, 30% necesitat navegacional, 30% necessitat transaccional; El 41% dels navegants només mira una pàgina de resultats; Va fer referència a un estudi (però està desfassat, 2005).

Gil Penchina (Wikia): Són els promotors de la wikipedia, Wikia Inc es dedica a fer wikis molt verticalitzats. Hightlints: Van fer referència a la frase 100 year experience; Una llibreria es molt mes gran que una enciclopedia, un llibre te informació amb molt més detall; tenen 10Milions visitants al mes; Han gastat 120$ en publicitat, tenen un creiexement del 406% a latinoamerica; “Give the tools to good people to detect bad people”; Tenen subcontradada la part d’enginyeria a Polònia.

Gustavo Garcia Brusiovsky (BuyVip.com): Va explicar el cas d’èxit de les ventes privades. Mercat de 5000 M Euros a Europa en ventes privades, Tenen un espot de 30 segons per campanya i un catàleg de 600 fotoso. Treballen amb marges del 40-30%, em vaig quedar amb la idea de que tenen 2.5 M de emails per enviar spam xD, facturen 25M Euros i son 200 Empleats, només compra un 10-15% del que rep la campanya, han d’equilibrar la captació i la conversió. A França hi ha 80 Empreses com ells. Podeu trobar algunes slides interessants sobre les ventes privades al meu compte de flickr.

Gavin Potter (Customer Fusion): Un crack anglès, anava xerrant i si l’escoltaves deia coses molt interessants. Va comentar el fet que el usuari te moltes mes opcions que abans, però que la forma d’anunciar no ha canviat gaire. Com tria l’usuari entre tantes opcions? L’usuari té por a escollir la opció dolenta. Va mostrar alguns exemples de recomanació de pelicules i series. La seva empresa es dedica precisament això, a implementar algorismes de recomanació per potenciar la satisfacció del consumidor.

Chris Anderson (Wired): L’autor de “The Long Tail”, cal comentar alguna cosa? Defensa el fet que l’economia que te a veure amb els bits tendeix a ser gratuita, no així l’economia dels atoms. Parla de dos models de negoci, el Fremium (una part dels usuaris contractes comptes premium que compensen els ridículs costos de la resta de usuaris que tenen comptes gratuits) i de l’economia dels regals: no centrar-se en retorns monetaris (Wikipedia o Opensource). Les noves mançances son: Temps, Diners, Atenció i Reputació. Un apunt important, els magazines setmanals o mensuals amb fotos xules i articles guapos estan creixent!!! Per cert, malgrat parlar durant una hora, espectacular la xerrada.

Roy Rubin (Magento): Presentacio pesada que no va deixar entre veure la enorme potència de Magento. Podeu veure les transparències a la pàgina que ha creat especialment: Choosing the Right eCommerce Platform.

David Recordon (Open ID, six Apart): Brutal la presentació d’aquest noi de 21 anys! Anava amb chiruques, barba i pels a lo Seven-up, però tenia clar de què parlava i tota l’audiència es va quedar patidifusa. Va parlar de la importància de la obertura per tal de poder solucionar problemes crítics. La importància de combinar blocs de social aplications, la enorme diferència entre els Early Adopters i la Mainstream Adoption, Va comentar la plataforma pinax per desenvolupar i prototipar llocs de forma rapida. I va fer molt d’enfasi en la problemàtica de interactuar amb tantes xarxes socials diferents. Vaig detectar-li certa hostilitat cap a facebook.

Sebastian Muriel (Red.es): Bona presentació del director general de red.es. Va deixar anar molt bones transparències sobre l’estat de l’us d’internet i el  comerç electrònic a Espanya. Podeu veure algunes de les transparències que va posar al meu compte de flickr. Tambe he penjat (no se fins a quin punt es legal) l’informe que ens van donar en un pendrive.

Taula Rodona Xarxes socials: Van assistir Matias Lorenz de MySpace, Ícaro Moyano de Tuenti i Simonetta Lulli de Habbo. Van presentar tots una mica de que anaven les seves xarxes socials, i amb què es guanyaven els quartos. Molt interessant el cas de Habbo, molt enfocat a públic adolescent, on es creaven Sales patrocinades i la gent hi colaborava. Sembla mentida, però un munt de gent compra mobles virtuals o lloga espais. El de Tuenti va mostrar l’exemple d’algunes campanyes que havien fet, totes amb força èxit. També van treure l’arxiconegut cas de la Eurocopa (el trafic de tuenti va augmentar durant els descansos). Com a curiositat dir que tots tres van demostrar (especialment Tuenti i Myspace) certa hostilitat cap a Facebook. El que queda clar es que aquestes tres xarxes socials permeten fer publicitat amb un tracte de tu a tu entre el anunciant i la xarxa social. Dades de Habbo: el 10% dels usuaris de Habbo paguen, el 30% dels joves espanyols entren una mitja de 6 cops a la setmana.

Laurence Fontinoy (Google): Impecable presentació de Google. Era el primer cop que en veia una. Transparencies clares, un munt de dades i presentació força neutra dels productes de google. Podeu trobar algunes de les transparències al flickr, però aqui van les dades més rellevants: 350M de Internautes a Europa, 50% dels quals amb Banda ampla, una mitja de 7hores a la setmana (Europa Occidental). A espanya comprem més a fora que no pas a dintre, i un 9% de les micropimes tenen presència a Internet. Va fer referència al blog: bloguerrilla.it.

Susana Rodriguez Urgel (Movistar): La reina de la festa. Perquè serà que quan venen les operadores a la festa, tothom s’hi fica. Perquè serà … Serà per la seva presentació hortera i prepotent? En la que vam presentar els productes de movistar i van deixar clar que ells dominen tota la cadena de Valor. Desde la plataforma de SMS, pagament, promoció, etc. Això si, les transparències tenien una de estadístiques i informació impressionants. Es nota quan surten les grans empreses i treuen els estudis de mercat que tenen. Dades: 112% de penetració de mòbil a Espanya (cosa que avui a Expansión es posava en dubte), 300Milions de minuts parlats al dia, 50Milions de SMS al dia, 8M de persones utilitzen altres serveis, usuaris de Emocion: 4Milions. Com a apunt curiós, al final de la presentació va preguntar si voliem anar al lado oscuro o al lado bueno, l’elies i jo, per tocar la moral, vam dir el lado oscuro, i va sortir la transparència del Darth Vader. Espelusnant. Per acabar, jo li vaig preguntar si els preus de tarifes de dades baixarien, ho va deixar clar, si vas amb emocion, els preus son competitius, no interessa l’acces lliure perquè aleshores ells no controlen tota la cadena de valor.

David Heinemeier (37Signals): Espectacular, no tant showman com a la mítica presentació de Startup School 2008, però aquest home es un crack. De fet, vam descobrir la conferència perquè vam veure que hi anava ell, i amb candeletes esperava el moment d’escoltar-lo. El discurs de 37 signals, en viu, en directe i enmig de gent amb corbata. Se que a mes de un se li van atragantar les mini-hamburgueses del dinar.

I això es tot, realment un congrés per deixar lliure la ment i fer volar la imaginació. Food for thought.

Crec que estarien dintre del top ten series com Porca Misèria, Psicoexpress, la memòria dels cargols, temps de silenci (la primera i segona temporada), el equipo A i Macgiver. Però últimament n’estic seguint una de massa a prop. How I met your Mother. Feia temps que el Guillem me n’havia parlat però jo mai he estat d’enganxarme a series que no fossin de la tele. Tothom en parla, que si Lost, que si Perdidos que si Perduts, Prison Break, Herois, Anatomia de Grey, i no se quantes mes. Però si ja em costa baixarme pelis del emule o el bittorrent, baixarme series senceres se’m feia una muntanya. Fins un dia que vaig veure la Núria veient How I met your Mother en streaming a cinetube.es en castellà. No s’havia de baixar i m’hi vaig enganxar. Ara mateix, quan acabi d’escriure aquest post, començaré a veure la quarta temporada.

The TV is death! (excepte quan facin les reposicions de temps de silenci).

PD: edito el post per veure si surt al feed del Facebook!

Això s’ha acabat amb el revolucionari armari-sofà. Imagineu un armari on poder posar la tele plana, les ampolles de vi, i els records que la tieta us va portar de tailandia, la part de sota del qual s’estira (junt amb uns coixins) i es convergeix en un sofà per sentar els amics. S’ha de reconeixer que per series de 2 o 3 mojitos les cadires de plastic de 5 euros de l’ikea o les cadires de fusta de la brossa es tornen incòmodes. El disseny es va gestar ahir a la nit i suposo que fins que no marxi a viure sol no veurà la llum.

Mentrestant podeu mirar altres idees revolucionaries en aquest post.

Aqui us deixo quatre direccions:

Spreadshirt.net

Printfection.com

Zazzle.com

Cafepress.com

La inversió inicial es baixa, i les oportunitats bastant grans. No us deixeu enganyar però, una de les principals dificultats a internet es diferenciar-se de la resta. Així que a part de bons dissenys, és important pensar una estratègia de posicionament i marketing coherent. Una possibilitat pot ser la següent: Llogar un local a un lloc vistós de una ciutat, buscar la quantitat òptima de samarretes a tenir en stock i fer constants dissenys. Tenir dissenys propis pot ser força costós i enredat, gràcies a aquestes webs podriem canviar molt sovint els dissenys sense els costos fixes que suposen. Creant així una imatge d’exclusivitat.

I ara toca treballar, i molt!

I també penjar les fotos i algun video suelto. Espero tenir temps aviat!!!

Ahir però, abans de anar a dormir, vam agafar el cotxe per veure Las Vegas downtown, que segons sembla era on estaven els inicis de la ciutat. El tros de ciutat en si, tampoc es tant diferent, sembla com la zona moderna, però més antiga. El que es sorprenent però, es tot el camí fins al downtown, ple de motels a cual més cutrillo, i amb un comú denominador: la wedding chapel. De tots tipus i colors, i amb un nom cada cop més imaginari. Un casament, la mar de romàntic.

I aquesta tarda, l’hem aprofitada per anar de últimes compres, concretament a la llibreria Borders, on m’he aprofitat dels saldos. Llibres de la segona guerra mundial per 2 o 5 USD, no es poden deixar a la prestatgeria. Mirar llibres amb l’estòmac buit és impensable, millor abans passar per el Munch Haven (o algo similar), fast food autèntic i sense marques.

I com a postdata al viatge mes o menys, reconec que no he posat fotos, i que molen més els posts amb fotos, però ja prou cansat anava a la nit com per dedicarme a triar fotos. A part, perquè enganyar-nos, soc un neci fent fotos, així que sempre confio en aprofitarme de les del meu pare i la meva germana. Quan les tingui totes, prometo selecció, si es possible amb comentaris, que les fa menos sosses.

Fins aviat!

Així que tard i amb gana, hem sortit a veure aquesta aberració hortera de nom Las Vegas. A les quatre i algo hem acabat entrant al primer garitu que hem trobat, un tal Denny’s, on ens han deleitat amb uns pseudo entrepants prou menjables. Cada cop, però em costa més menjar aquestes coses. On hi ha plats de pasta lleugers o una sopeta? Després de omplir l’estòmac hem anat a donar una volteta per tots els hotels, casinos i anomenats resorts del carrer principal. Tots aquests establiments es concentren al llarg d’unes dues milles d’un sol carrer. Tots tenen un casino a l’entrada, i una ambientació donada. Pasat el casino, hi ha restaurants de diferents ambientacions, i botigues. Un munt enorme de botigues. I gent, un munt de gent. La majoria d’ambientacions son de caire un tanto horteret, amb uns acabats de cartró pedra dignes de Port-Aventura, però en gran i variat. Quan es pon el sol, comencen a veure’s totes les llums i els espectacles que monta cada establiment a l’entrada. Per acabar-ho de rematar hi ha un munt de llatinoamericans repartint paperets que posa “Girls-direct-to-you”, i que fa la pinta de ser un holding de prostitució espantós. Cada paperet hi ha la foto d’una noia, el nom, i un telèfon. I el mes fotut es que si no hem vist 100 tios repartint paperets i varios camions anuncis, no n’hem vist cap. També venen moltes altres coses pel carrer, per excelència tours al Gran Canyon.

Amb la nit a sobre, i altre cop amb gana, hem acabat menjant un take-away del abans citat Denny’s a l’habitació. Una delicia.

Inexplicablement tinc internet en aquesta habitació on estem ara (el post d’avui l’he penjat amb el wifi de la piscina), i suposo que deu ser la del antic hoste, i s’acabarà aviat. Així que penjo això abans d’agafar el cotxe i fer una altra volteta per veure la nit sense destrossar els peus.

Tot plegat, vici i perdició.