A la tarda hem tornat a caminar i hem trobat llocs més amagats i que l’altre dia no vam veure, esglesies petites, esglesies mig tortes i sinagogues. A part de pastisseries de carrers pijos, una plaça amb un monument buit als jueus morts i un monument a la pesta. Els meus peus, pobres, ja s’estan immunitzant i m’està recordant a quant la Matagalls-Montserrat (per cert, públicament desde aqui demano voluntaris per acompanyarme en l’edició d’aquest any ).

Finalment hem anat a menjar a un lloc del centre amb bona companyia i després cap a l’ajuntament, on ens hem pres una beguda boníssima a base de una especie de licor de gerds, vi blanc i gerds (i alguna cosa més que no he estat capaç de descobrir) mentre manteniem una agradable conversa entre alemany, castellà i català i escoltant la òpera de fons, si es que a Àustria, hi ha classe.

I ara a dormir, que demà toca matinar perquè el tren haig d’agafar (heu vist? ara faig una mica de rima i tot!).

#fis#

Després del castell, la meva excel·lent guia ha caigut a casa d’una petita indisposició i m’he quedat jo sol però amb ganes de destrossar-me els peus, instints massoques que m’han dut caminant fins a l’arxiu de la resistència austríaca durant la segona guerra mundial, passant això si per carrers menys turístics però no amb menys vida. Reconeixeu-ho, ho trobaveu a faltar, el meu apunt bèl·lic del viatge, oi que si? doncs no us defraudaré, primer he visitat l’exposició permament on he trobat escrit de que tenien referències de la participació de voluntaris austríacs al bàndol republicà, així que ho he demanat al jove de la recepció i m’ha enviat cap a dalt, cap a l’arxiu, on m’ha rebut una dona gran que m’ha fet omplir un paper, fotocopiar el passaport i m’ha passat a un noi jove, que m’ha ensenyat alguna cosa (per no dir molt poc) i m’ha dit que era una pena que l’home que havia fet de brigadista no estigués, he dit que el pròxim cop que vingués a Wien els passaria a veure, oi tant, amb lo simpàtics que eren per ser austríacs !.

Tornant cap al Sol he baixat cap al Belvedere, per admirar les obres de Klimt, tenia gana, m’estava morint, però no trobava cap puesto de menjar mínimament ràpid (alias kebap, salsitxeria o pizzeria rapida) així que he seguit bevent aigua i mirant obres d’art fins que he sortit, i aleshores ja em començava a trobar malament i tirant cap a veure el senyor Strauss (bé, l’estàtua) no parava de buscar menjar, finalment, un bon rato després de saludar a Herr Strauss he trobat un kebap, i he dit, o ara o mai, així que m’he posat alguna cosa a l’estòmac. Després de pet cap a les cases de coloraines, la Hundertwasser, una casa que recorda lleugerament a Gaudí, mai se sap, potser el fantasma de Gaudí ronda per Wien per la quantitat de tramvies que hi ha. Ja no podia gaire més, així que he agafat un tramvia, he canviat a una parada plena de tramvies, he tornat a canviar i finalment he arribat a la Tigergasse, on m’esperava la meva guia plena d’energia per durme a menjar unes excelents salsitxes amb formatge.

Després de les salsitxes i de seguir demostrant de que no se menjar de forma polida, defectes que tenim alguns, hem tornat cap al lloc de botellón pijo (alias Museums Quartier) on m’he deleitat amb una conversa de dones despotricant de tot fill de veí ! I amb tot, segueixen duent-nos pel mal camí, però, què fariem sense elles?

Dutxeta abans de anar a dormir, i a passar calor al llit, que potser demà toca refrescar-se al Danubi!

#fis#

A part del curs sobre monarquia també ens hem dedicat a patejar-nos bona part del centre, amb el Rathaus, el parlament, la Karlskirche (davant de la qual m’he mullat els peus), la biblioteca, el palau, la església dels agustins (on estan els cors dels emperadors) i els caputxins (on estan els cossos dels emperadors), el danubi, el prater (noria gegant construïda el 1890) situat en un parc d’atraccions que pel matí competeix en afluència amb Terra Mítica, les torres de defensa antiaèria de la segona guerra mundial i una àmplia passejada per tramvies, metros i parcs.

Una cosa està clara, aqui s’hi respira aire imperial, el que en algunes coses no acaba de ser gaire clar, si imperi austrohúngar o imperi otomà. Una altra cosa que està clara, és que a Zara saben fer les coses, vas al centre de la ciutat (just davant de la catedral) i te’n trobes un, com si estiguesis a casa. La llàstima es que les dependentes deuen parlar alemany i les ofertes també estan en alemany, però vaja, a pesar de que parlin diferent, mes o menys ens entenem, sort tinc de que l’Ariadna m’acompanya i m’ajuda amb la traducció austríac-alemany.

I ja per acabar, un petit apunt gastronòmic, el platerot de botifarra negra esparracada amb patates mig bullides a un preu irrisori (5.5) rivalitza amb la tarta sacher que es fa al famós hotel sacher.#fis#

Ja sóc a Wien (Viena) ciutat de emperadrius, emperadors, austríacs i austríaques, després de un viatge en tren molt entretingut de de 5 hores (el post del tren el penjaré després). El primer contacte amb Wien ha estat el viatge en metro fins a la residència de la Tigergasse on hem deixat els paquets per anar a fer un botellón pijín. Abans però, calia posar alguna cosa a l’estòmac i ens hem aturat a un dels múltiples Donners que floreixen com bolets per degustar evidentment un donner amb excés de pebre (a pesar de les indicacions de l’amable població semi-local).

Tornant al tema del botellón que és el que interessa als nostres estimats morbosos lectors, així, si es fa un botellón, es fa amb classe, res de places porcoses, mal iluminades i sentats en bancs guarros, si es fa botellón es fa en una plaça entre dos museus (si t’emborratxes que sigui de cultura), amb una especie de sofas durs on et pots estirar-sentar i amb uns garitos amb cervesa a 3 euros i amb la possibilitat de beure vi, no estariem parlant però del vi de garrafa que es fa servir pel calimotxo.

I ja per acabar, dir que els austríacs duen la festa al cos, se’ls veu, de moment Wien la podriem descriure com una ciutat plàcidament tranquila, clar que potser hi té a veure el fet de que fos diumenge per la nit, potser. Esperem que la brisa que corre els animi dema per la nit.#fis#