No es tracta del primer post fent referència a supermercats, però es que ho haig de reconeixer, m’agraden els supermercats. Quan la gent va de viatge (també m’incloc en el grup) va a mirar monuments, museus per què pensa, "això no ho veig a casa" o "haig de fer la foto!", i a vegades s’oblida de coses que no estan a casa i que són gratuites, els supermercats! Siguem realistes, quan passo per la sagrada familia, només penso, que aviam si enganxo el semàfor en verd per poder girar per València o Mallorca mentre de reüll em fixo en el munt de turistes que admiren la sagrada familia, una ciuat no batega en els seus monuments, batega en les persones, i les persones han de menjar i per menjar van als supermercats. Conclusió? Hem de visitar els supermercats!
Mirar un supermercat permet veure què es el que acostuma a menjar la gent (que al capdavall acaba essent bastant similar a tot europa) i apreciar el cost de la vida, i si fas turisme, doncs és una experiència més. Compres les galetes que et venen de gust, la coca-cola de torn, l’ampolla d’aigua que no vols comprar al lloc turístic, et diuen quan puja, mires la pantalla de la caixa i pagues. Però i quan has de comrpar per menjar cada dia? Que passa?
#fis#
Doncs que et passes literament 10 minuts intentant endevinar què deu ser el pa ratllat, tant costaria fer envasos transparents com a casa nostra?
O que acabes comprant l’envàs que té el osito del mimosín perquè penses, això deu ser suavitzant segur.
O et fixes els dibuixos, i si veus un detergent amb roba de color penses, ah, això deu ser guai per a roba de color.
O compres 4 bricks de suc fins que trobes el suc aquell que no té gust a yogur, no és mes àcid que la llimona exprimida o es tant dolç que venen ganes de tirar-lo per l’aiguera.
O compres filets de "puten" pensant que és pollastre fins que alguna ànima caritativa et diu que puten es gall d’indi, i aleshores entens el gust aquell raro que tenia.
O t’empatxes de galetes fins que trobes el que més s’assemble a unes galetes maria normals i corrents.
O decideixes fer servir l’arròs en bossa de cocció que utilitza tot europa perquè aquell arròs que vas comprar pensant que tenia pinta del delta de l’ebre va resultar tenir un color grogós un cop bullit i encara en tens a l’armari.
O penses que alimentar-se de pollastre, carn picada i salsitxes no ha de ser tant dolent perquè aviam qui es el guapo que menja cada dia quells trossos enormes de porc. Perquè la vedella que tenen tampoc et fa gaire goig.
O t’estàs 5 minuts per escollir una llauna de tonyina, per arribar a casa i veure que has agafat una que no tenia abre-facil i que oh! casualment tampoc tu tens obridor.
Perquè aviam qui de vosaltres sap com es diu anticaspa o 2 en 1 en alemany! o molt pitjor, en danès! Perquè jo mira, encara que entenc alguna cosa d’alemany però i si el supermercat està en danès? En aquest cas, siguem sincers, penses, "amb el fred que fa a fora, si em quedo una estona més intentant desxifrar si això que té pinta de galetes son galetes no em passarà res"
Així que ja ho sabeu, quan aneu a comprar al supermercat, valoreu el que teniu entre les mans i fixeu-vos en les caixeres com estudiants de filosofia que han descobert que el que més els agradava, era l’atenció al turista.
