alCim » Varis

Montreal

xavi — Sat, 13 Jun 2009 07:13:14 +0000

Pensant paraules o adjectius per descriure Montreal (i per tan pel post) se’m fa dificil triar-ne una. I es que Montréal m’ha agradat molt. És una ciutat que combina un cert estil europeu amb els gratacels i la bojeria comercial americana, per si fos poc els preus son acceptables i la gent és encantadora.

Tot ha començat de bon matí movent el cotxe, perquè aqui no es pot aparcar als carrers en una hora concreta del dia, així que hem hagut de buscar un carrer on ja hagués passat la hora prohibida. L’esmorzar l’hem enllestit en un bar a base de ous, bacon, patata i torrades en una terraseta a la rue St Denis. A continuació hem fet cap al Vieux montreal, lloc turístic per excelència però encantador. Després de veure per fora la basilica de Notre Damme hem tastat una mica del que en diuen la ciutat subterrània, per fer cap a la zona de sota el Parc Mont Royal i fer una crepe en una placeta.

Després de dinar, l’objectiu era pujar dalt el Mont Royal per veure la vista, a dalt només hem estat 10 minuts admirant les vistes de la ciutat, però per arribar ens ha costat més d’una hora gràcies als “simpatics” autobusos de la ciutat.

Per acabar el dia ens hem patejat la Rue Ste Catherine, artèria comercial de la ciutat (i on hi havia cert nombre sospitós de locals de danseuses) i zona xunga quan arriba al seu final per acabar en un bar de turistes fent una cervesa, això si, el músic de carrer l’ha amenitzat com deu mana!

El sopar ha estat complicat, per què comptavem amb la presència al Vieux Montreal de llocs una mica més adequats al nostre pressupost, però no ens hem arrugat i hem acabat entrant en un dels llocs que deuria ser més chic de la ciutat. Hem compensat el preu del sopar amb una altra cervesa en un autèntic Pub Quebecois, o altrament dit una terrassa a la rue St Denis mentre veiem passar els personatges que anaven de juerga. Hem acabat el dia comprovant que el cotxe seguia a lloc i sense multes, no sense abans passar per el bar encantador on ahir vam fer una cervesa.

Demà tornem a Estats Units, així que podeu tornar a seguirnos (si hi ha cobertura) a www.twitter.com/xorduna.

3 anys sota el cim

xavi — Thu, 19 Mar 2009 21:55:24 +0000

L’altre dia vaig rebre l’email de “your domain alcim.net is about to expire”. Això volia dir que ja feia 3 anys que vaig començar a escriure aquest blog, el que va començar com una forma de anar explicant el que feia mentre estava d’erasmus s’ha acabat convertint en una barreja xunga de diari de viatges, receptari i anades d’olles frikis. No actualitzo gaire, i cada cop em preocupa menys si algú em llegeix o no, però m’agrada anar escrivint el que faig, sobretot quan vaig de viatge, per, uns quants mesos més tard anar recordant coses que semblaven oblidades.

L’altre dia vaig passar una bona estona rellegint el viatge a Irlanda, i es aquests moments en què em dono gràcies a mi mateix per haver tingut la paciència d’anar escribint xorrades, per poder-les recordar algun dia. Per cert, mirant els posts de l’any passat, he descobert que fa just un any que tinc twitter. Un altre aniversari a celebrar?

Tinc temes pendents dels que parlar, però em falta temps, i a la nit estic massa cansat per fer discursos inspirats. Així que de moment, per celebrar de forma xunga l’aniversari del blog us deixo amb estadístiques:

303 Posts
737 Comentaris
El mateix tema desde el 1 de gener de 2008
9555 comentaris de spam
29 Subscrits per RSS
437 visites aquest últim mes
Posts més exitós actualment: “Calçots arrebossats” (29 visites aquest mes)
Foto més vista: Auswitch (180 visites per links externs a aquesta foto)

Ara només falta engegar d’alguna vegada xavierorduna.com per crear marca personal i altres xorrades de gurus 2.0.

Mentrestant, aqui podreu disfrutar de receptes

Evitar la Justícia

xavi — Fri, 06 Feb 2009 01:14:41 +0000

- Está diciendo que el presidente puede hacer algo ilegal?

- Lo que digo es que si es presidente quien lo hace, es que no es ilegal.

Petit extret de la película (i el trailer) de “el desafio”, película de la cual vaig assistir a la preestrena amb l’elies gràcies a universia.

La Banda Sonora, sublim. Encara l’estic buscant, perquè no està al spotify????

Suposo que al final, la història ens acaba posant a tots al lloc que ens correspon.

En tot cas, hi confio per alguns governants actuals xD!

Cine deficitari – Rockanrolla

xavi — Thu, 29 Jan 2009 21:29:11 +0000

Gràcies a la promoció del 2×1 del servicaixa, vaig anar just fa una setmana al cine a veure Rockanrolla. Havia vist el trailer, i m’ha fet gràcia, el fet que fos del mateix director de Snatch semblava prometre. Però la veritat es que el resultat va ser una mica decevedor. La pelicula estava be, però no acabava d’enganxar, no pas com snatch que tot va evolucionant fins al magnífic final. Per contra, diria que es el cine en el que m’he sentat al millor lloc: vam anar al Heron City (10 minuts per la ronda del mig) i estavem pràcticament sols a la sala, la única excepció era una parelleta que reia molt, no sabem de què . No era deficitària aquella emissió? Em pregunto si haguessin emés la película si finalment no haguessin vengut cap entrada. Si una emisssió es tan barata com per fer-la igualment, com es que la resta de sessions son tan cares?

En fi, misteris de la cinematografia moderna, us deixo mentrestant amb el trailers de Rockanrolla i de Snatch.

Si odio la vainilla, es pel curro de l’expo de Sevilla

xavi — Mon, 19 Jan 2009 00:22:32 +0000

No m’agrada gens el gelat de vaïnilla, només de sentir-ne a parlar se’m remou l’estomac (diria que està al nivell del cafè amb sucre). I tot plegat es per culpa del Curro de la expo de sevilla, algu se n’enrecorda? Això va passar a l’any 92, durant les vacances familiars per Andalusia vam aprofitar per visitar la Expo. On vaig veure el mític iceberg de Chile, la película a 48 FPS de Canadà i el Curro amenitzant la festa. I gelats amb forma de Curro omplien bars i restaurants de la zona. En un d’aquests restaurants, com que em feia molt ilusió tenir un curro, vaig demanar el gelat de vainilla que portava terrina de plàstic en forma de Curro. En aquell moment no tenia opinió formada sobre el gelat de vainilla. Després de menjar aquella quantitat enorme de vainilla, diria que no n’he tornat a menjar mai més.

Inexplicablement, m’agraden les natilles, que tenen “sabor a vainilla”.

Amaratge (aterrar a l’aigua)

xavi — Thu, 15 Jan 2009 22:15:23 +0000

Anava a fer un post sobre el Gizmo5 (programa per voip) però la revelació que he tingut fa uns escassos minuts m’obliga a canviar completament el post. No us heu fixat mai que al tríptic de seguretat dels avions es planteja el concepte de que l’avió acabi a l’aigua? i que a més acabi sencer? Jo pensava que era algun tipus de reminiscència de l’herència de naus i capitants (del mar) que té l’aviació i que si un avió intentava aterra a l’aigua, senzillament es partia (tal i com ense ensenya la última escena de Air Force One. Però no, avui un Airbus-320 ha aterrat al riu Hudson a New York. A les imatges i videos es pot veure com l’avió està completament sencer, mig enfonsat i la gent està sortint tant “tranquila” amb els salvavides posats. No hi ha hagut cap mort ni ferit.

Us deixo amb el enllaç a microsiervos (on he trobat la noticia) i la noticia amb més detalls a la CNN.

De gran vull ser pilot i amarar al riu llobregat

Francès formal

xavi — Wed, 14 Jan 2009 08:58:03 +0000

Quan aprenia francès a l’escola, recordo que em van parlar d’un temps verbal en passat que era molt formal i que s’utilitzava sobretot en textos. El nom exacte no el recordo, però era l’equivalent a anà, menjà, etc … El meu francès es principalment oral, em costa bastant escriure, però llegeixo rapid i el parlo de forma força decent. I sempre, en les meves cutre-redacions feia servir el “je suis allé, o j’ai chanté”, i em quedava tant ample. Llegint però per primer cop un llibre seriós, me n’he adonat que aquest temps verbal tan formal es fa servir (així com altres expressions que jo no havia sentit mai) fins i tot encara més que la meva versió cutre-salsitxera del passat.

Com a complement del post matinal, avui he trobat una web centrada en xuletes. Molt 2.0, amb presentació corporativa i fins i tot ha sortit al programa de l’ana rosa!

Llegeix de forma global

xavi — Tue, 13 Jan 2009 23:35:15 +0000

Ens venen la moto de que parlem una de les llengues més parlades al mon, i si mirem unes o altres estadístiques sembla que això es oficial. Però la realitat és ben diferent, jo em veig obligat constantment a utilitzar l’anglès per al dia a dia de la meva feina, sobretot en documentació. És evident que saber castellà per haver nascut en un lloc on es parla es una sort, i ja no sorpren trobar-te alemanys o francesos parlant castellà de forma menys macarrònica, però per augmentar la nostra competitivitat és força necessari accedir a un enorme coneixement escrit en llengua anglesa. Vivim en un món global, on la informació va molt mes rapid del que els canvis de idiomes poden assumir. Avui he vist dos capitols de series americanes que van ser emesos ahir a la nit, quan acabi aquest post em posaré a llegir en francès el llibre d’un suec que encara no s’ha editat en castellà. Amb la serie Donjon/Mazmorra ja he passat d’esperar les traduccions al castellà i demano a en Marc que em porti els comics que compro directament a amazon.fr. Curiós, el castellà el parlen més persones que l’anglès.

Petit missatge a tots aquells que encara es barallen per la llengua: hem de conservar la nostra identitat i la llengua per comunicar-nos amb els mes pròxims, però si volem accedir a la cultura i el coneixement que ens ofereix aquest mon global (em puc referir per exemple a aquell blog molt especialitzat sobre un tema escrit en anglès) i fer arribar la nostra veu tan lluny com sigui possible hem d’aprendre primer de tot l’anglès com a llengua franca de-facto, i després tantes llengues com ens sigui possible. Si no, ens resignem a quedar-nos limitats a allò que a algú altre li interessi traduïrnos.

Let’s parler en la llengua que te plazca!

Lliure circulació de persones i mercaderies

xavi — Thu, 08 Jan 2009 22:38:49 +0000

Fa uns quants anys que estem dins de la Unió Europea, i una mica més de 7 que tenim l’Euro. Crec que a vegades no en som conscients de les oportunitats que això ens obre davant dels nassos. Recordo converses on es preguntava què aportaria l’Euro o la comunitat Europea. Tinc dos exemples ben interessants i prou propers:

El primer es d’una persona que vaig coneixer a Nürnberg i a qui aprecio molt, holandés de passaport, va viure a Esplugues fins que la ciutat Bàvara el va atreure com per viure-hi 5 anys. Actualment està al Japó, on fins que no trobi feina i tingui un visat (exclusiu per a la duració del contracte) no estarà tranquil. Això dins d’Europa no passa, tens la possibilitat de renegar de les feines d’aqui i marxar per exemple a Irlanda o París i ningú et podrà dir res per estar tants mesos com vulguis a qualsevol lloc d’Europa, de Suècia a Grècia i de Portugal a Polònia (i aviat Turquia). Les barreres senzillament les poses tu, perquè vols.

L’altre exemple l’he vist de forma recurrent amb DEXMA, estem en un moment en què es pot aportar valors en molts llocs de la cadena, és perfectament normal comprar Hardware de porai i afegir valor en forma de sistema operatiu customitzat o aplicació a mida. Per DEXMA hem d’estar buscant diferents proveidors contínuament, i no es extrany que rebem paquests de tot arreu del món. Però senyors, comprar coses a fora d’Europa es senzillament esgotador. Els costos d’enviament són exagerats, les aduanes et retenen el paquet a vegades un parell de dies, a part, cal pagar l’IVA (calculat en base a … ¿?) i les “gestions” aduaneres. Comprar a Europa es molt mes senzill, no hi ha problemes amb l’horari, els paquets arriben ràpid i no et fan pagar en efectiu al moment de rebre el paquet (a vegades fins i tot del doble del valor real del paquet). La lliure circulació de mercaderies propicia la creació de oportunitats, d’empreses, i per tant de llocs de treball. Això si, comprar amb Dòlars a vegades es un regal!

Per cert, als que us pregunteu, ei, jo no tinc empresa, tot això m’importa un rave, pregunta’t si no t’interessa comprar productes (portàtils macos) que aqui a Espanya no estan a botigues de França o Alemanya sense explicacions ni tràmits aduaners.

History of the internet

xavi — Thu, 08 Jan 2009 00:15:56 +0000

Al mas puro estilo CW post per dia! Aqui va un video que explica els orígens de internet (abans del IP). Sorprenent el paper que van fer els francesos.

History of the Internet from PICOL on Vimeo.