SIME és l’acrònim de Scandinaven Interactive Media Event, organitzat per emprenedors nòrdics té per objectiu promoure l’emprenedoria arreu del mon organitzant conferències amb ponents de primer nivell. Per la meva banda un 10 a la organització, l’event ha estat amè en tot moment i els ponents han donat idees amb força. Anem doncs a pel resum:

Introducció a càrrec del que després ha fet de moderador Ola Ahlvarsson. Ens ha parlat de les oportunitats digitals, del munt de coses que es poden fer amb el “social media” i derivats. Em quedo amb la frase: a “wealth of information is a poverty of attention“

A continuació ha vingut el panel que ha estat potser un xic més aborrit, Net Jacobson, Jimmy Maymann (fundador de Goviral.com) i Andrew Bradford han parlat sobre l’estat del marketing actual. De quins son els mètodes que tenen les empreses avui en dia per posar-se amb contacte amb els seus possibles clients. Han parlat de les possibilitats del viral (posant aquest exemple http://www.youtube.com/watch?v=MAcc8CPhlO4) i de si encara tenen sentit els mitjants tradicionals. Com a punt important, el de Goviral ha dit que una campanya viral pot seguir costant molts diners, depenent del cost del material i sobretot del cost de posar en marxa la campanya (trobar blogs, forums, persones clau i publicitar-ho).

Just després, 10 minuts de Christopher Pommerening que ha explicat com va venir a Espanya fa 10 anys, per localitzar una versió de clasificats de cotxes que ja funcionava a Alemanya, autoscout24. Actualment es declara un Venturepreneur (o com se digui) però el cert és que no inverteix en fase seed.

Un altre nòrdic, Marko Ahtisaari, fundador de Dopplr ha fet una presentació mig mística de com se li va ocórrer dopplr i cap on vol anar parar. La veritat es que ha vengut molt be el seu producte, però no he acabat de veure la monetització. De totes formes, sembla que dopplr realment s’està convertint en una referència GLOBAL de llocs (restaurants, hotels, i altres coses) que troven els viatgers freqüents. Semblava que hi havia una aplicació per l’iphone, però pel que sembla només és un webclip. Potser ho provo al pròxim viatge.
Just després un dels panells més interessants, una discussió sobre les diferències a la hora d’emprendre i entendre el mercat entre Estats Units i Europa. Alguns pensen que a Europa hi ha els paisos del vi, els de la cervesa i els del vodka, i que entre ells intenten vendre als seus companys de beguda, i que això no pot ser, que s’ha de pensar en global desde el primer moment. Com a exemple han dit que moltes webs, el dia que posen l’anglès augmenten les visites de forma espectacular. Al panell hi havia la Inma Martinez, venture capital a qui dona gust sentir per com diu les coses, ha deixat anar frases com “Hem d’anar a Estats Units a aprendre d’ells i robar-los els clients”, “No m’importa la propietat intelectual, tant sols els productes que es poden vendre” o “A Espanya totes les empreses relacionades amb mobils volen vendre a Telefonica o Vodafone, i això es una pèrdua de temps”. També hi havia la Jeniffer Schenker, una americana que ara viu a París i que ha engegat http://informilo.com/ una especie de Techcrunch però sense tanta prepotència i enfocada a realçar el potencial d’Europa. Una frase seva: “2 words are not accepted in Europe – success and failure“. Ha estat curiós que quan s’ha preguntat a la audiència quants llegien Techcrunch, molta gent ha aixecat la ma, i aleshores un dels panelistes ha comentat que precisament aquest era el problema, que entre els europeus ens costava trobar-nos perquè tots ens mirem l’altra banda de l’Atlàntic. Com a idees de forma em quedo amb: “you can build any business from anywhere in Europe”, “Europe has great potential, but americans know how to sell it”. En definitiva, Europa es un lloc perfecte, no cal anar a U.S. només cal donar-se compte d’on estan els teus clients.

Posteriorment, durant 10 minuts, Sixto Arias de movilisto ens ha parlat del mobile marketing i les seves possibilitats. Malgrat que una enquesta al carrer ha mostrat que el mobile marketing es certament molest, el que es cert es que el mobil es convertirà en el comandament a distància de la nostra vida social, i un fet és que cada minut al mon, s’envien més SMS que emails (i recordem que els SMS costen pasta!).

Després del descans ha aparegut el meu ídol, Martin Varsavsky, li llegeixo el blog i malgrat que a vegades se li enva una mica, m’agrada la forma que té de dir les coses, sense importar-li què pensaran la resta. Ens ha ofert un show, ha parlat de la situació d’Espanya i de com es podria arreglar fomentant l’emprenedoria, no només amb llocs físics com el 22@ (que ell ha anomenat 21@) si no també canviant les lleis per fer-les més favorables al fracás inherent que està associat a moltes aventures empresarials. També s’han presentat Morten Lund (un dels inversors de skype) actualment arruinat però feliç, Stefan Glaenzer fundador de RJDJ que ha parlat de les diferències entre visió i alucinació i Johan Stael Von Holstein fundador de iQube (una especie de incubadora/acceleradora de suècia) i de altres .com a suècia que han fet un munt de quartos.

Tots quatre han parlat de què es el que defineix els emprenedors, i de quina és l’actitud davant la vida que acostumen a tenir. En Varsavsky ha explicat que quan durant la seva primera (i única) entrevista de feina li van preguntar on es veia en 5 anys, ell va respondre “com a mínim, com el teu cap”, també ha parlat del fuckyoumoney, que son els diners que quan els tens, a qualsevol que t’ofereix feina li dius “fuckyou I don’t need your money!”. Ha dit que el govern es massa generós donant fuckyoumoney, i ha comentat una de les idees que ha expressat al seu blog, de permetre la possibilitat de cobrar el paro sencer per arrancar empreses.

Ja cap al final han marxat els panelistes extranyers i han entrat una noia de TMTFactory, el jefe de Sitmobile (que no sap que li sortirà una paloma competidora) i el Diego Marino. La conversa havia de parlar de la “escena digital española” i s’ha acabat parlant una mica del mobile marketing i de on estan anant les empreses TMTFactory i Sitmobile. També s’ha comentat que existeix una divisió massa gran entre Amèrica Llatina i Espanya, cosa que no passa entre US i UK. S’ha fet el comentari de que a Espanya les películes es doblen, i allà baix no (no s’ha comentat però que també es doblen a França i Alemanya com a mínim).

Per acabar ha sortit el fill del Varsavsky a representar els nadius digitals. Em quedo amb la frase, “I don’t read books because I have better things to do”.

Durant la conferència he anat twittejant algunes de les idees que anava sentint amb el tag #simebarcelona (després he vist que tothom ho feia amb el #sime i que han sortit en portada xD). Buscant després a twitter aquests dos tags he pogut recordar les idees que havia perdut, també he tret ma de la transcripció (més lleugera  amida que passaven les hores) oficial del SIME, que podeu llegir si creieu que em deixo alguna cosa.

Amb una mica de sort, hi haurà algun post abans del Gran Viatge

L’altre dia, buscant com descongelar l’ubuntu, vaig anar descobrint detalls sobre la tecla Sysreq (tecla que actualment es dificil de trobar) i d’allà vaig passar a les diferents disposicions de teclat existents al mon. Un petit detall em va saltar a la vista: Si observem les diferències entre la disposició de teclat espanyola i la llatinoamericana veurem que per culpa del català es necessari afegir els accents i la c trencada, cosa que obliga als programadors que utilitzen disposició espanyola a apretar la tecla AltGr quan volen introduir els símbols {, }, [ i ].

Estar clar que es una maniobra per minar les forces de programació espanyoles i prendre el control dels sistemes quan sigui l’hora. Una cosa està clara, en Federico Losantos no ha programat mai, si nó farien canviar tots els teclats d’espanya, una operació força més costosa que canviar la constitució. Qui en va ser l’artífex?

En fi, tranquils que a la nit ve un post seriós sobre els Calçots arrebossats.

Això em recorda una d’aquestes tardes de brainstorming de DEXMA en què tots plegats deiem xorrades, a mi se’m va ocorrer la idea de un plugin de firefox que bloquegés la publicitat, i tots vam arribar a la conclusió que Google s’encarregaria de petar-lo. Però no ha estat així. Anem però una mica més enllà, no penseu que amb Chrome, Google s’assegurarà de que mirem la publicitat que ells volen?

I per acabar, comentar que avui he borrat ni mes ni menys que 297 comentaris de SPAM al blog!!!! Com pot ser possible? Quin sentit deu tenir posar comentaris en un blog? realment es tant efectiu? Sort del Akismet per wordpress que m’els filtra!

• La càmara Logitech QuickCam Express (la mes normalilla) que em vaig endur a Nürnberg.
• El nostre estimat dexdell (el super AMD Opteron amb alerons).
• El software opensource zoneminder.

La principal dificultat ha estat trobar un problema relacionat amb ubuntu, que evitava que el zoneminder es connectés a la càmera USB, després només ha calgut arreglar una tonterieta amb l’apache per poder accedir a spy.dexma (no lo intenten en sus casas, es dominio exclusivo de la dexNetwork).

El software en questió va gravant constant de tantes fonts com vulguem, i analitza les imatges per enviar-nos emails o alertes en el cas que es detecti moviment. Si hagués pogut acabar la configuració de la VPN per accedir desde fora, podria veure ara mateix qui ens està fotent el pa de pipes .

PD: No m’he llegit el llibre, i ara mateix tampoc em crida. Algú el recomana?

• Palm TX: Després de mirar 50 mil reviews, catàlegs, etc, vaig decidir comprarme-la través de Ebay gràcies a l’elies. Per 270 Euros vaig tenir el meu més fidel company de viatge. El navegador web era una merda, i el software que existia també. En aquest sentit la vaig cagar, ha triunfat molt més el Windows Mobile. Primer el vaig fer servir del tot com a agenda, però va acabant fent de reproductor mp3 i GPS (gracies a una SD de 2Gb, el tomtom i un gps blutu). Un dia es va morir, no vaig conseguir carregar-li de nou la bateria. Una llàstima. Tot i que la vaig cagar lleugerament, en vaig quedar força content. En el seu moment era dels pocs que arrancava directament de Flash, la bateria durava una eternitat i el reconeixement de l’escriptura era perfecte.
• Grabadora de CD / DVD: La grabadora de CD va treure fum literalment, funcionant apurada en un Pentium 200. La gravadora de DVD l’he feta servir, però ni de lluny com la de CD.
• Nokia 6230: Vaig comprar-lo per ebay per 50 euros (m’havien robat el mòbil per variar) pensant que era el 6230i, al final no tenia la i i tenia la antena xunga. Després de 40 euros en servei tècnic i un munt de maldecaps, funcionava, però la bateria no durava gens (i no coneixia dealextreme). Finalment el vaig donar per impossible, però ara el tenim per fer proves de GPRS dels gateways a DEXMA.
• Garmin eTrex Legend: La nineta dels meus ulls, llàstima que només tingui 16Mb per posar mapes. Gps fiable, robust i que m’ha acompanyat en moltes sortides. El pròxim cop que vagi a esquiar el faré servir per saber la velocitat!
• Nokia N810: La funció GPS no la faig servir gaire, perquè els mapes son una merda (on ets TomTom ???). Però el navegador es brutal, i el munt de jocs de puzzles també. Es un vici fer-lo servir per navegar per internet, twittejar, bloguejar, fer servir el mail o xatejar. Segueixen però, fallant els mapes (que era una de les raons perquè m’el comprava). La distribució de linux mola bastant, però crec que li podrien haver ficat més xixa, perquè a ratos es queda mig fregit.
• Iphone: El gadget que m’hauria d’haver comprat (el de primera generació). No comments.

Estic pensant si m’en deixo algun ….

Llogueu un vps i configureu-lo, es gratificant xD!

Per afegir un usuari al meu “hosting” només cal fer adduser nom_usuar i crear un fitxer com el que us poso a continuació a /etc/apache2/sites-available. (després cal fer a2ensite nom_fitxer i executar /etc/init.d/apache2 force-reload).

<VirtualHost *>
DocumentRoot "/home/xorduna/alcim.net"
ServerName www.alcim.net
AssignUserId xorduna xorduna
<Directory "/home/xorduna/alcim.net">
allow from all
Options +Indexes
</Directory>
</VirtualHost>

<VirtualHost *>
ServerName alcim.net
RedirectPermanent / http://www.alcim.net/
</VirtualHost>

Evidentment encara em queden per polir alguns detalls. Preguntes als comentaris.

• xencon.net: Per 19.99 tens 256 de RAM i 20Gb de disc amb tecnologia XEN. Panell de control que té bona pinta i servei de backup. El ping desde dexma es de 80 i desde dreamhost es de 165. Situats a Alemanya, he trobat molt poques referencies.
• cheapvps.co.uk: per 10.50 tens 256 de RAM i 20 Gb de disc amb tecnologia XEN. Tenen HyperVM com a panell de control i no especifiquen si tenen backup. El ping es de 68 i 140. No tenen mala pinta però he trobat alguna referència dolenta (i alguna bona). Datacenters a UK i US.
• hosteurope.de: per 12.99 (posta en marxa de 19.99) tens 256 de RAM i 15 de disc amb Virtuozzo. No se sap si tenen panell de control. Backups per 0.75 adicionals. He trobat bones referències a varios llocs però la web és horrible. Datacenter a Alemanya.
• Eurovps.com: per 22.95 tens 256 de RAM i 10 Gb de disc amb Virtuozzo. Sense backups. El ping no hi ha manera de provarlo. Molt bones referències per tot arreu. Web horrible. Datacenter a Holanda (aixo sembla). No suporten ubuntu.
• xeneurope.com: per 17.5 tens 256 de RAM i 20 Gb de disc dur amb XEN. Sense backups. ping de 80 i 170. La web es molt xula i molt 2.0, però no hi ha referències per enlloc.
• z-technologies.de: per 14.95 tens 256 de RAM i 25 Gb de disc dur amb XEN. El ping es de 88 i 150. La web es cutre a parir, hi ha poques referències però el tio m’ha respos una pregunta en menys de 2 hores i en dissabte. Aquest es segon pla millor (vol dir que no es pot escalar gaire mes). Alemanya.
• strato-alojamiento.es: per 14.95 tens 256 de RAM i 10 Gb de disc dur amb OpenVZ/Virtuozzo. Contracte minim de 6 mesos i teòricament situats a Espanya (tot i que formen part d’un grup europeu). El ping es 68 i 151.
• Bitfolk.co.uk: per 21.4 tens 300 de RAM i 18Gb de disc amb XEN. No se sap si te backup. El ping es de 65 i 140. He trobat opinions bones i dolentes (la d’un català força dolenta) i pel que sembla, la història es de un tio que s’hi dedica en plan hobby. Datacenter a UK.
• gitatux.com: Per 20 (12 de setup)  tens 256 de RAM i 40 Gb de disc amb XEN. No se sap si té backup. El ping es de 64 i 146. No he trobat opinions per enlloc. Datacenters a UK.
• crystal-vps.co.uk: per 21.40 tens 256 de RAM i 20Gb de disc amb XEN. Sense backup Pings de 65 i 147. No hi ha opinions per enlloc i la web es força cutre. Datacenters a UK.
• xtrahost.co.uk: per 16 tens 256 de RAM i 10 Gb de disc amb XEN. Ping de 65 i 140. Web força cutre i per variar opinions enlloc. Datacenters a UK.
• pcsmarthosting.com: per 11 tens 256 de RAM i 15 Gb de disc amb XEN. Sense backup. Ping de 65 i 153. Datacenters a UK i web força agradable. He trobat referències força bones en algun foro.

Tots els preus estan en Euros (alguns es paguen en GBP però ho he passat a Euros).

La majoria d’aquests proveidors els he trobat gràcies al llistat de vpschoice i de xensource. Hi ha diverses tecnologies de virtualització, a XEN les maquines estan “separades” entre ells i la memòria es reservada (té un comportament molt similar a un servidor físic), a Virtuozzo/OpenVZ les màquines s’executen fent crides a un mateix kernel, la memòria en realitat es compartida i en moments donats et poden donar més ram de la que et pertoca (tenen més prestacions però son més inestables). En general es considera XEN com una tecnologia més estable i robusta (Slicehost i Linode fan servir XEN -o tecnologies similars-), i es el que a mi m’agradaria.

El meu pressupost està entre 10 i 20 Euros al mes. I els requisits son de 256 de RAM (amb possibilitat d’ampliar), 15 de disc i pagament mes a mes.

Després d’aquest review, espero opinions i la setmana que ve me l’agafo !

Però jo, que desde fa uns anys estic encantat amb Nokia (malgrat que el 6151 ha sortit com el cul, el 6300 m’ha caigut 50 cops al terra) voldria seguir aquesta filosofia. La opció fàcil es el 5800, pantalla tàctil, gps, mapes vectorials en memòria, i un sistema operatiu amb mes o menys algunes aplicacions. L’altre opció ha sortit avui, i es diu N97 i sembla el camí que segueix Nokia per enfrontra-se a Apple. Vistos els videos sembla bastant impressionant, però jo crec que Nokia hauria de promoure encara més el desenvolupament per part de tercers d’aplicacions per a Symbian. Abans de que Android, Windows Mobile o Apple li arrebatin la enorme quota de mercat que té. Ja ha començat una mica aquest procés amb el n810, que crec que en el fons es un experiment per veure com respon una comunitat de desenvolupament oberta, però li falta un impuls final que s’aprofiti de la enorme quantitat de terminals nokia que hi ha repartits al mon. Les aplicacions en Java van tenir (i encara tenen) el seu moment, però una aplicacio nativa certificada (alias App Store / Blackberry) garanteix una bona experiència al usuari.

I per acabar la meva llista als reis per un mòbil nou:

• pantalla tàctil
• 3G
• Wifi
• camara decent
• sistema operatiu que permeti aplicacions de tercers (repositori decent).
• email
• calendari (aquestes dues coses m’he adonat que serien MOLT importants i sincronitzades amb google)
• navegador internet decent
• rugged xD

Alguna proposta? O em compro el 6500 (rugged com el 6300 però amb 3G)?