Es per això que he creat un petit mini site dedicat al pa de Sant Jordi. Allà podreu trobar la recepta, la història i fins i tot on tastar-lo !

Us deixo amb una fotografia del pa que fan al forn Montserrat!

Avui però amb la Núria hem trobat la solució! Clares a punt de neu. Un cop tens l’ametlla i el sucre amassats (amb una micona de patata feta al microones) i ja has tirat la xocolata de cobertura fosa al bany maria ho remenes tot be fins que no quedin trossos “blancs”. I després afegeixes dues clares a punt de neu (amb la batidora es un plis plas) i segueixes amassant, el que fins fa un moment semblava pols de panellet, torna a integrar-se i et permet fer boletes un altre cop! Finalment es passen les boletes per maizena i sucre glaç i 15 minutets al forn a 180 graus!

Mentre bullen els espaguetis (o tallarines o qualsevol variant) netegem els calçots i els tallem a rodanxetes de entre 3 i 5 mm de gruix. Posem una mica d’oli a la paella i fregim les rodanxetes de calçot. Si tot va be s’aniran desfent. No esperem gaire, i tirem les tiretes de bacon. Deixem que tot plegat es fregeixi, primer a foc una mica fort perquè agafi color, i finalment a foc suau perquè la ceba quedi ben cuita no ens repeteixi. Just quan ja estigui tot ben cuit, tirem 3 o 4 cullerades de salsa romescu i ho remenem. Afegim també un rajolinet d’oli per que la salsa romescu es reparteixi be.

Colem els espaguetis, els tornem a posar a l’olla, i tirem tot el que tenim a la paella. Una punta d’orenga, i a menjar!

Per cert, encara em queden més calçots ……

En aquest moment jo crec que amb una salsa romesco ja es podrien menjar, sense pitet es clar, però jo he pensat en arrebossar-los. Hi ha dues formes, primer amb ou i després amb pa ratllat (en aquest cas aconsello un doble arrebossat: altre cop ou i altre cop pa ratllat) i amb primer farina i després ou. De totes dues formes estan bons, si be es cert que segona forma (a la romana s’anomena) l’oli no s’embruta tant i els calçots queden més macos. Recomano posar l’ou en un recipient gran, per poder manegar be els calçots. De totes dues formes es passen per oli ben calen per fregir-los. No oblideu la salsa romesco al costat del plat per sucar lleugerament els calçots arrebossats.

100% verdura, 100% natural xD!

Feia setmanes que no veia al Killu/Enric/Verro i no podia ser. Calia fer una trobada culinària que ens dugués a experimentar amb els fogons. Cal dir que la seva cuina m’encanta, jo de gran, vull una cuina així. Un cop allà, estavem valorant les opcions, i va sortir la idea de fer un Rissotto, tot pensant que l’altre si sabia com fer-lo. Finalment vam buscar al google, i vam arribar a la conclusió que conceptualment, un rissoto es una paella crua i cremosa amb bolets enlloc de marisc o carn. Improvitzant va sortir el següent.

Vam posar a remullar ceps secs en aigua calenta. Posava 20 minuts en aigua freda i vam pensar que 15 en aigua calenta farien el fet. Després de desfer una mica de mantega en oli d’oliva calent, vam saltejar els xampinyons frescos tallats a làmines, la ceba trossejada i el carbassó també tallat. Un cop començaven a estar cuits i mig rossejats, vam afegir els ceps remullats (no tireu l’aigua que la farem servir després!). Al moment de tirar  l’arròs vam veure que no en teniem prou, cap problema, estava tan ben dissenyat aquell saltejat, que vam interrompre la cocció i anar a buscar arròs a la botiga de conveniència (alias badulaque). Un cop l’arròs ja s’havia barrejat amb el saltejat, amb una mica més d’oli el vam rossejar lleugerament fins que va ser el moment de tirar aigua i el suquillo que havien deixat els ceps. Nosaltres el vam anar tirant a poc a poc, que l’arròs l’anés “xupant” tranquilament. Primer suquillo, i quan s’acabi el suquillo, doncs aigua. I sobretot, bastanta sal, penseu que si fessim un ranking de verdures sosses, el carbassó estaria al top-ten, i cal compensar-ho. El toc final va ser un rajolí de llet. I finalment formatge parmesà fins que quedi ben cremòs. Tot plegat remenant tota l’estona, amb l’objectiu que quedi mes o menys com a la foto, com que està mig desenfocada tampoc es tant dificil .

Va quedar senzillament deliciós. Un vici. O potser teniem molta gana?

Crec que no m’oblido res. Dubtes, precs i preguntes: als comentaris.

La preparació ha estat molt fàcil, tant sols era questió de tallar la carbassa a daus (cosa que ha fet l’Ariadna amb una precisió pseudoaustríaca), el ceballot petit a tires més manejables i el salmó (filets de la sirena a falta de salmó fresc recien portat de Noruega) a daus. Ho hem saltejat tot en paelles diferents (sort que no fregava jo :$) mentre es posaven a bullir en Gallo y sus amigos. No se pas d’on ha sortit aquella pasta, però estava ple de dofins, galls i altres animalons comestibles per als vegetarians (car es trobaven en versió pasta). Un cop estava tot saltejat, hem fet una bechamel lleugera posant en un pot la llet, crema de llet, una mica de salmó, una mica de carbassa i una mica de ceballot, hem afegit també nou moscada, una punta de pebre, sal, i nous. Tot plegat triturat amb el minipimer. Finalment hem cuit a foc lent remenant constantment.

La presentació va a gustos, però la pasta al fons, la carbassa, ceballot i el salmó a sobre, i finalment la salseta que hem fet.

Apa, si ho proveu ja em direu el què!

PD: ja se que últimament aquest bloc era una punta més serio, però es que ha sortit taaaaan bona la recepta, que no he pogut resistir la temptació de publicar-la. Hauré de compensar-ho demà amb un post sobre business!

Per fer una Mc Mousaka necessitarem:

• 4 Albergínies
• 1 Kg Patates
• Sofregit de tomaquet (1Kg de tomàquet, ceba, herbetes, all)
• 1/2 Kg de carn picada (de vedella molt millor, però es poden fer experiments).
• 1 litre de llet
• farina
• sal
• nou mouscada
• herbetes varies i diverses

En primer lloc pelem les patates, les posem en un recipient de vidre o similar i les posem aproximadament 15 minuts al microones a màxima potència. Mentrestant pelem les albergínies i les tallem a fines làmines. Quan surtin les patates del microones les posarem aproximadament 10 minuts dins el mateix recipient de vidre però amb un bon raig d’oli i una mica de sal. Si el recipient es petit, farem dos torns. Mentres tant farem algo tant senzill com un sofregit de tomàquet (sempre es pot comprar el tomàquet fregit i afegir-li una mica de ceba i herbetes mes) i fregirem la carn picada. Es important anar removent la carn picada amb una forquilla de fusta perquè quedi ben separada. Quan les patates surtin del microones les tallarem a làmines. Quan les lamines d’albergínia surtin del microones treurem l’aigua (perquè no quedin amargues) i les passarem volta i volta per una paella amb una punta d’oli perquè agafin una mica de gust a torrat.

Un cop tenim tots els ingredients a punt, agafem una safata posem una mica d’oli al fons i comencem a fer capes de albergínia, carn amb tomàquet i patata (així successivament i en l’ordre que es desitgi). Aleshores es el moment de fer la bechamel exprés sense grumolls. Posem el litre de llet en una olla, posem unes 3 cullerades ben bones de farina, la sal, la nou moscada i un rajolinet d’oli (res de manteja, que som mediterranis). Agafem el minipimer i el passem fins que sigui tot una pasta homogènia. Ho posem a foc baix i anem remenant fins que les primeres bombolles apareixin. Veureu com haurà espessit de forma considerable. La bechamel la poseu per sobre la mousaka quasi acabada. Una mica de formatge ratllat i a gratinar al gust. Un vi blanc l’acompanyarà de forma encantadora.

Cal prendre nota de que la bechamel la podeu “perfumar”, quan tingueu la olla amb la farina i la nou moscada, podeu provar a tirar algun altre ingredient abans de passar el minipimer: salmó, nous, xampinyó fregit, pinyons, albergínia, carbassó, etc … Això queda però al vostre gust i risc.

Com que avui es el dia de la presentació, crec que és el moment de penjar la seva recepta:

Elaboració: Es fon la xocolata i la mantega a foc lent, s’afegeix el sucre i es posen els ous un a un barrejant-los amb la massa. S’afegeix la farina i unes quantes nous.

Es cou al forn a 180 graus durant 25 minuts i a menjar!

Bon profit!

Per provar la recepta res millor que recòrrer a un catador professional amb classe, truco al Marc Querol, poc haig de convence’l perquè vingui a tastar la nova recepta:

Per fer aquest arròs necessitarem:

• Arròs (tasseta per persona)
• Pit de pollastre a trossets petits
• 1 ceba
• Herbes
• Carbassó, albergínia, … i altres verdures opcionals

Per començar tallarem el pollastre en trossos petits perquè es fregeixin prou ràpid. Un cop estiguin tallats tirarem sal, pebre i alguna herbeta que trobem i ho barrejarem be, repartint de forma homogènia la sal, el pebre i les herbetes. Ho deixarem en un plat i tallarem la ceba: a diferència d’altres cops aquest cop no farem la última sequència de talls, és a dir, primer tallarem la ceba per la meitat i a continuació farem fins talls perpendiculars. L’objectiu es tenir al final anelles de ceba tallades per la meitat i molt fines, totes elles separades (si no és prou clar, demaneu i posaré un video al youtube). Un cop fet això posarem oli a la cassola, esperarem que estigui calent i tirarem el pollastre i la ceba. Anirem removent fins que estigui quasi cuit el pollastre i ho retirarem en un plat. Seria ara el moment de fregir les altres verdures tallades a petits trossets. A continuació tirarem l’arròs a l’oli restant, remenarem perquè es dauri una mica, i tornarem a afegir el pollastre, la ceba i les verdures si n’hi havien. Un cop tot remenat, posarem aigua: 2 o 3 tasses per cada tassa d’arròs. I ho deixarem coure a foc lent fins que l’arròs estigui cuit. Tanquem el foc, ens entaulem i gaudim en bona companyia de l’arròs. Pot ser una bona idea afegir algun formatge ratllat per a pasta que es fongui.

Aquesta és la base, la questió es trobar coses que es facin rapid per cuinar i menjar tot de seguit. Les possibilitats són diverses: xampinyons FRESCOS, carbassó, albergínia, pastanaga, pèsols, … ? També pot ser bona idea posar conill, però desconec com s’ha de fer; la veritat es que m’ha vingut al cap el conill perquè el del divendres a la brasa estava molt bo, o potser era la companyia?

Be, en tot cas, el pròxim cop posarem la crema de patata i així farem contenta a la Sara que volia més receptes.

Bon profit!

Tal com deiem, la mandarina és l’excelència de les fruites, és neta (només et queda un agradable olor a Hugo Mandarinoss a les mans), treient quan estan excessivament empalagoses, àcides o seques, tenen aquell punt de dolçor que si no fos pq s’han de pelar, podries menjar-ne unes quantes de seguides. I el més important de tot, l’inici de la mandarina és que permet ferme el meu postre preferit: “mandarina, plàtan, pa i xocolata negra”. Deliciós.

Per caure’s de cul oi? doncs mira, jo depén a on no em puc caure perquè algun graciós em va robar el sillín de la bici mentre estava a un sopar a casa el Sergio. Trobeu normal passejar-se amb claus allen pel carrer a les tantes de la nit??

Bon dia i aprofiteu per menjar mandarines que l’època passa volant (amb una mica de sort aguantaran fins al març ).