alCim » Excursions

Let’s start ski season!

xavi — Tue, 11 Nov 2008 23:01:12 +0000

Mai abans havia esquiat tan aviat. Dia 9 de Novembre i fent el burro com al vídeo. Que quedi clar que es tracta de esqui de matats, pujar amb les pells de foca i fer una sola baixada. Però et fa valorar molt més la baixada.

Per cert, Vimeo es brutal!

Estanys de Liat

xavi — Mon, 14 Jul 2008 00:34:04 +0000

Una de les zones de la Val d’Aran que més m’agraden és la dels estanys de Liat. S’hi arriba per una pista forestal una mica complicada que surt de Bagergue mateix. Durant 14 km de precipicis, torrenteres i una mica de pedra solta ens anem acostant poc a poc a un paisatge aparentment inhòspit i erm. La terra es torna negra, el riu cada cop més vermell, i finalment es poden veure vestigis del que antigament eren les mines de Liat. El Mauberme, un dels cims més imponents de la Val d’Aran, està present en tot moment.

Avui en dia es un lloc bastant poc concorregut si ho comparem amb altres de l’Aran, avui tant sols m’he trobat un parell de cotxes (que no han arribat fins a dalt) i un parell d’excursionistes. Em queden dos assignatures pendents, anar-hi a l’hivern, i arribar fins al final de tot de la vall, allà on comença la Vall de Toran.

Evidentment, els 14 km es poden fer a peu

Relax

xavi — Sat, 07 Jun 2008 18:32:51 +0000

Estic de Relax, descansant lleugerament a Bagergue. I he pensat, ves per on que ara és bon moment per trencar el silenci blogueril com han fet els meus socis. Tal i com li passa al guillem no em queda temps per gaire cosa. Els posts d’altri se m’acumulen, surto a les tantes de Dexma després de dures batalles titàniques amb el msp430, per si fos poc, enlloc del social networking em dedico a programar coses per filoxeo. I evidentment haig de complir les meves obligacions amb la UOC.

La setmana ha estat lleugerament intensa. La meva batalla personal amb un microcontrolador de nom msp430 començava a convertir-se en una guerra de desgast, fins que el dijous a les tantes de la nit (per estar a la oficina) vaig trobar la clau que em permetia comunicar-lo correctament amb el xip de radio CC2420. Tot era un problema de timers. Reconec que aquest últim paràgraf es bastant friki, però era un tema que em preocupava i amb el qual portava dues setmanes encallat. Així que us podeu imaginar la meva alegria el dijous a la nit. Divendres pel mati, ja llegia un acceleròmetre amb el msp430 i enviava les lectures al ordinador.

Tal i com he dit ara estic a Bagergue, esperant a veure si apareix el Varsavsky per fer-li proposicions indecents. I sentat a la taula, mirant per la finestra sembla que el hivern no hagi marxat encara. De fet, acabo de tornar d’anar a passejar una estona per la vall de Liat, he pujat fins a 2000 metres d’altitud i sorprenentment, estava nevant!!!

I per acabar fer referència a tota la voràgine de crisis/no crisis web 2.0 que hi ha últimament. L’altre dia el Varsavsky es preguntava com podia rentabilitzar una web que ha creat de nom twitxr. Totes les respostes passaven per la publicitat. Perquè hem d’assumir que les coses a internet han de ser totalment gratis? Es que podem gastarnos un euro per un cafè que es una porqueria en algun bar, però no podem pagar 1 trist euro a Internet per rebre un servei? Podem deixar-nos atracar per una pizza mediocre en un restaurant pseudo-italià de Gràcia però no podem pagar els miserables 20 dòlars que val el compte PRO de flickr? Crec que aqui son necessàries dues reflexions, primer, plantejar-nos quans dels serveis que ens ofereixen a través de internet son vitamines, i quants són medecines. Les medecines les podem pagar ben a gust, les vitamines segurament han de seguir buscant models de finançament esotèrics. I segon dir que potser seria necessari crear un sistema de similar a paypal però especial per a micropagos, que fos senzill pagar cèntims d’euro sense comissions fixes. Tot plegat per passar del crowdsourcing al crowdfunding. Micropagaments per a Microserveis.

Tot això es per justificar que un dia de la setmana vinent pagaré els tristos 20 USD de flickr i pujaré totes les fotos allà. S’ha acabat perdre temps intentant fer una galeria.

Perseverància

xavi — Tue, 13 Mar 2007 00:51:52 +0000

Podriem definir així la meva relació amb l’esqui de muntanya fins ara. Perseverància. Deu fer tranquilament un parell d’anys (tirant curt) que vull posarme amb l’esquí de muntanya. No hi havia manera: el temps, els imprevistos, els compromisos. No hi havia forma de acabar de forma decent cap excursió amb esquís. Sent conscient del gafe que duia a sobre vaig canviar-me els esquís per uns de muntanya. I semblava que la temporada sencera es llençava en la meva contra.

Però finalment, el diumenge i contra tot pronòstic vaig pujar per primer cop a un cim amb esquís. L’experiència (treient l’emotivitat del moment per la anterior nombrada perseverància) va ser espectacular i va quedar un cop més confirmat que si la muntanya ja de per si commou, quan es troba tota nevada, la majestuositat és infinita.

Com que les paraules no serien suficients, us deixo amb un parell de fotos. Atenció al detall de la segona, és la meva germana, me l’hauré d’endur sempre ?

1900

xavi — Sun, 20 Aug 2006 13:10:45 +0000

1900 son els metres dalçada als q em trobo i dsde els quals penso establir un record d friqi. Estic a lestany d besiberri i el paisatge parla x ell sol.#fis#

Mainhatten

xavi — Mon, 15 May 2006 16:39:55 +0000

A 200 Kilòmetres de Nürnberg es troba Frankfurt (o Nürnberg es troba a 200 km de Frankfurt, cosa de perspectives, totes es troben lluny de Barcelona). Tot i només haver-hi estat un dia, Frankfurt m’ha donat bona impressió, sembla una ciutat i tot. Una ciutat on sembla que conviuen la tradició amb la modernitat, perquè a Barcelona podem dir que tenim ruïnes romanes (a Frankfurt també), però a Frankfurt tenen cases de fusta al costat de un munt de gratacels seus dels bancs més importants, amb un parell de collons! #fis# Amb multitud de llocs també podem trobar la mítica salsitxa de frankfurt, és curiós que havent-hi moltes altres salsitxes molt més bones, precisament hagi estat la de Frankfurt la que es trobi als prestatges dels nostres supermercats. De totes formes, és ben sabut que cap botifarra iguala a la botifarra negra, encara els queda per aprendre, oi que si?

Tot plegat amenitzat amb un tràfic força intens i les típiques obres pre-mundial. Heu de pensar que està tot Alemanya potes amunt perquè estan que no caguen amb el Mundial, tot el dia posters i merchandising del Mundial. Tinc ganes de que passi!

Acc�s a la galeria comuna dels tres dies: /visitapapesmaig

També per si fos poc tenen un riu, alias Main (casualment es diu Frankfurt am Main) per on passen les barcasses holandeses rumb a Amsterdam (una cosa que sempre he trobat graciosa d’aquests vaixells es que duen el cotxe dins). Així com d’altres vaixells turístics que fan la volta de rigor. És curiós, ara estava pensant i les grans ciutats, o tenen el mar al costat, o tenen un riu que els passa pel mig. Personalment prefereixo el mar perquè no té la incomoditat d’haver d’anar buscant el lloc per on passar el riu. I per tal de corroborar aquesta teoria estúpida que acabo de enunciar, vegem un llistat de ciutats classificades en mar o riu:

Mar: Barcelona, Valencia, Oslo, København, Athina, Vancouver, New York, …

Riu: Londres, París, Madrid, Praga, Nürnberg, München, Köln, Washington, …

Més propostes?

Per cert, Mainhatten, es com se li diu de forma col·loquial a Frankfurt, fent referència a Manhattan, plena de gratacels. Humor alemany, discutible?

Bayreuth

xavi — Sat, 13 May 2006 13:39:44 +0000

Més al nord encara de Bamberg, es troba Bayreuth, que sense ànim d’ofendre podriem classificar com un poblet alemany amb cases alemanyes, horaris alemanys i restaurants alemanys, ah i amb metereologia alemana. Destacable el fet de que hi ha un parc molt tranquil on està enterrat Richard Wagner i la òpera, que segons les fotos de les portades dels llibres que hi ha exposats a l’entrada de la mateixa sembla espectacular. Per desgràcia estaven fent una òpera a dins (ja està be, utilitzar una òpera per a representar òperes) i la nostra indumentària no va acabar de convencer al conserge, manies!

#fis#

Oh i m’oblidaba del magnific parc de les fonts que hi ha als afores de Bayreuth. Un parc on hi ha unes fonts que funcionen sincronitzades, primer funcionen les de dalt, i l’aigua va baixant fins a fer funcionar les de baix, surt aigua de tot arreu i va a parar a un estany amb unes estàtues al mig. Si més no, curiós. A més, per fi va sortir el sol!

Acc�s a la galeria comuna dels tres dies: /visitapapesmaig

Bosc de Granit

xavi — Sat, 13 May 2006 09:40:52 +0000

En un lugar del norte de Baviera cuyo nombre no quiero ahora acordarme, hi ha un bosc de granit. Definim, entenem bosc de granit un conjunt d’arbres situats en una zona d’orografia complicada i que destaca per els enormes blocs de granit situats entre els arbres. Doncs això, imaginem un bosc tot ferèstec (no se sap si el ferèstec es pel dia gris de feia, o per la pròpia foscor del bosc) amb unes roques enormes de granit i uns caminets marcats per anar descobrint el bosc. L’itinerari en questió a trossos sembla més una expedició d’espeleologia que no pas un passeig tranquil pel mig del bosc. Es va passant per llocs estrets sota les roques i per escales dretes que porten als diferents miradors. Llàstima que amb la boira que feia no es veiés gaire bé la vista. Però tranquils, si algun valent ve cap aqui i tenim un cotxe a la nostra disposició, anirem a fer de indiana jones!

Accés a la galeria comuna dels tres dies: /visitapapesmaig #fis#

Excursio frustada al Montardo

xavi — Mon, 13 Mar 2006 00:35:12 +0000

El mal temps i l’alt risc d’allaus van impedir que la intrèpida expedició de la UEC assolís el cim del Montardo. Be de fet només vam arribar fins al refugi i vam haver de baixar pel mig del bosc esquiant. Una baixada molt maca per cert.

No vam poder arribar, però tenim algunes fotos.

montardo20063/
Clickeu a la fotografia per veure la galeria

Excursió a la Salana

xavi — Fri, 05 Aug 2005 17:00:51 +0000

En un temps rècord, el Marc, la Núria i el Xavi han pujat a la Salana. Pic només recomanat a l’hivern. A l’estiu està ple de formigues assessines!