El primer dia de la costa oest, vam pujar per la costa, fins a la vall de Pululo, que es l’altre vall del nord a la que es pot accedir, aquesta vall però no té cap casa, i s’hi accedeix per un camí molt costerut. Nosaltres la vam trobar més bonica que la de Waipipio. La platja també de sorra negra i amb unes onades que feien feredat. A la hora de dinar vam menjar al poble de dalt de tot, on hi havia un lloc amb ambientació tropical (parets forrades de palmera), feien pizza hawaiana, i si travessaves el carrer podies veure la estatua del Kamehameha. El gran rei que va unificar totes les illes de Hawaii sota un sol regnat.
Aprofitarem l’incis per explicar aquesta part de la història, a mitjans del segle XIX, hi havia a la illa terratinents europeus i americans que tenien les plantacions i pobres treballadors explotats, entre ells indígenes. El rei Kamehameha, quan va arribar al tro, va lluitar per unificar les illes, convertir hawaii en una monarquia moderna, i limitar el poder dels terratinents. Als terratinents d’orígen americà però, no els va agradar, i amb grups paramilitars (recolzats per l’exèrcit dels estats units) amb l’excusa de implantar la democràcia van prendre el control de la illa i van acabar matant el rei i posteriorment detenint la seva germana. Finalment es van associar amb estats units com a territori ocupat. FA pocs anys, el congrés va aprovar una llei on es reconeixia que hawaii s’havia conquistat de mala manera.
Després de dinar i fer la siesta en un state beach park (on la gent feia barbacoes amb els seus xoricitos i plantava la tenda tot el dia) vam anar fins a una platja pública de un dels resorts. Com hem dit abans, tots els resorts i propietats privades, han de permetre un accés al mar. En aquest cas hi havia un nombre limitat de places de parking, i una platja diferenciada de la zona de ressort. Les onades estaven calmades i vam poder banyar l’arnau per primer cop!
Abans de pondre’s el sol, vam canviar de ressort, i vam anar a buscar les fish ponds, piscines on els antics habitants de la illa guardaven el peix viu per consumir-lo quan els fes falta. Desde allà vam poder apreciar una bonica posta de sol.