El dia s’ha llevat rúfol (de fet això dels dies rúfols es mooooolt frequent) però hem anat igualment cap al Volcaones National Park, un dels llocs al mon on es pot veure un volcà en actiu! El Kilauea! Per veure el volcà s’ha d’anar fins al Jaggar Museum (un museu on s’explica la història dels volcans a Hawaii) i desde allà es veu el cràter. De totes formes ,a no se que enganxis una erupció forta, el volcà està normalment en poca activitat i només es veu com el fum surt d’un forat enorme, que està dins d’un forat encara més enorme!
El Kiluaea es troba a uns 1.200m sobre el nivell del mar, però el parc inclou la costa, que es on ha acabat la lava de tots aquests anys, i amb una carretera d’uns 30 km es baixa fins al mar. Es curiós veure, com aquelles zones que la lava ha deixat intactes (o on ja ha passat prou temps) tenen un bosc tropical humit i molt dens, i que de cop i volta, es veu una colada de lava seca, i com el bosc desapareix. Un cop al costat del mar, s’arriba fins on la carretera està tallada, ja que la lava encara baixa per aquest cantó del mar d’un altre volcà el Pulu.
Si es vol, es pot caminar entre els dos punts que tallen la carretera, amb compte de no trepitjar lava fresca!!!
Nosaltres però vam anar a dinar a un café pijo (on ens van servir Ahi a la planxa) i després vam anar a descansar una estona a la casa. Just al mig entre els dos punts tallats, es on la lava surt a través de un túnel i cau al mar, i si vas desde una de les bandes pots veure-ho desde lluny i de forma segura. El problema però es que cal caminar uns 6km d’anar i 6km de tornar. Hi ha gent que ho fa en bicis llogades, però amb l’arnau ho veiem un pèl just. Així que vam posar-lo a la motxilla i vam emprendre l’excursió semi nocturna! L’espectacle val la pena la caminada, perquè es veu tota la lava com cau i va generant explosions! Llàstima que la tornada va ser un pel pesada, ja que vam haver d’anar tota l’estona amb frontal.