Després de descansar ja estavem a punt per a descobrir la costa nord de la illa. Al nord hi ha unes valls, a les quals només es pot accedir a peu, desde el est o el oest. Nosaltres hem recorregut la costa de Hamakua desde Hilo. Si be de camí a Hilo vam veure camps de lava i desolució, la carretera que recorre la costa es de bosc frondós. Molts cops amb prou feines es veu el mar. La primera vall desde la costa oest es el Waipipio Valley, on s’hi accedeix per una carretera molt empinada teòricament només apta per 4×4. Al fons de la vall, hi ha cases i camps de cultiu, i el més impressionant es una platja de sorra negra, constantment colpedada per les onades del oceà.
A la hora de dinar, vam anar al poble més proper i vam buscar un restaurant on ens van servir un fish and chips i una hamburguesa. Dos apunts aqui, el concepte poble es una mica difós, normalment son un carrer principal amb alguns restaurants o comerços (no gaires) i cases desperdigades abans i després. I després el peix, tots tenen noms “hawaiianos” tipus Waho, Ahi, … I el que vam menjar, no sabem que era, però tenia més pinta pollastre que peix!
De camí cap a Hilo vam parar al Kapola State Park i a les Akaka falls. El Kalopa state Park es del poc que queda d’un bosc plujós original, on podem trobar especiècies teoricament autòctones. El parc però esta una mica deixat, i fa una mica de coseta aparcar allà, agafar el prospecte i passejar entre arbres, lianes i falgueres. Les Akaka falls son impressionants i es veuen després de caminar 2 minuts per un caminet asfaltat. Això si, son molt més populars que no pas el bosc plujós.
Després d’això el sol ja s’estava ponent i amb prou feines vam arribar a casa que ja es feia fosc! A les 7 i poc ja es fosc!