Mentre esperavem el cotxe, hem anat amb l’altre cotxe a veure el museu militar, on figurava que hi havia uns murals comunistes. No hem trobat els murals, però hem entrat dintre i hem trobat un bon recopilatori de tancs i maquinària de guerra soviètica (complicats de veure en altres museus). L’estat però dels tancs era una mica deixadot.
Un cop ja teniem el cotxe (un Suzuki SX4) hem anat cap a la fortalesa de Poienari. Abans però hem parat a menjar en un lloc, on també ens hem acabat esperant una hora perquè ens portessin els plats! La fortalesa de Poienari va ser construida per Vlad Teppes, o el Vlad l’empalador! Un home que mentre lluitava contra els turcs se’l coneixia per ser sanguinari i per a que empalava els seus presoners. També es el personatge que va inspirar Bram Stoker per a la seva novela Dràcula. El castell es troba al final de 1500 graons d’escala i la vista és impressionant. Del castell com a tal però, no en queda gaire, i els maniquins que hi ha penjats d’una forca li donen un aire una mica “especial”.
Finalment, de camí a Sibiu, hem passat per la Transfagarasan, una carretera que s’enfila fins a 2000m d’alçada per creuar els càrpats i que es considerada una de les més boniques d’Europa. La carretera es impressionant, el paisatge canvia ràpidament, i després de passar un túnel, desemboca en una vall també amb unes vistes impressionants. A l’hivern aquesta carretera està tancada i al llac que hi ha a dalt només s’hi pot arribar en telefèric.