Com que el dia d’avui amençava amb pluja, ahir a la nit ja havia caigut una bona tempesta, ens hem llevat amb la calma. Però com que de bon matí hi havia sol, ens hem espavilat per pujar al Nockspitze, un impressionant cim que es veu desde tots els racons de Innsbruck i que a part de tenir una estació d’esqui a la seva falda, es un lloc que els habitants d’aqui sovintejen. La vista desde dalt, es més que impressionant, veient Innsbruck al fons de la vall i el munt de muntanyots que l’envolten. I evidentment la creu i el llibre de visites a dalt.
Després de dutxarnos a l’apartament hem anat fent via cap a la ciutat, i tot el nostre objectiu era menjar fora del centre en un restaurant recomanat, donat que era 15 de Agost hem hagut d’anar a menjar pel centre. El centre de Innsbruck es eminentment turístic, suposo que venen a carretades amb autocar, els pugen a algun dels miradors amb telefèric i els duen a una altra banda. La gran atracció es la teulada daurada, un balcó que es troba al centre mateix de la ciutat i que té la particularitat que es daurat. La catedral també es força impressionant, i molt menys freqüentada per turistes. Te un quadre de Cranach, però està posat a dalt de l’altar i molt amunt, així que costa bastant de veure. El que si que es força impressionant es la Hofkirche, un mausoleu que l’emperador Maximilà I es va fer construir per esser-hi enterrat.
Després de acabar de donar una volta pel centre i veure que si sorties del centre estricte, la ciutat ja es tornava més normal i veies molta més gent que semblava autòctona hem fet cap a l’apartament.