El dia d’avui l’hem dedicat a observar amb atenció el Aletschgletscher, el glaciar més gran dels Alps i segurament de l’Europa continental (els de Islàndia son molt més grans encara). Fa 23 km de llarg i ocupa 120 km2! La forma més fàcil de veure’l es anant a Betmeralp, un poble lliure de cotxes al que només s’hi pot arribar en telefèric, d’allà es pot agafar un telecabina que et porta a un mirador del glaciar. Nosaltres però no en teniem prou i desde allà vam començar a caminar vorejant el glaciar fins a un refugi. Un cop al refugi vam començar l’ascenció al Eggishorn, una muntanya de quasi 3.000m amb una vista espléndida sobre la regió i el glaciar. Com molts dels cims de la zona, hi havia a prop un telefèric que ens va estalviar els més de 1.000m de desnivell, i ens va deixar al mateix nivell de Betmeralp on vam agafar un altre telefèric per anar fins al cotxe.
El que es pot veure a suissa (i que hem corroborat més tard) es que si be els telefèrics permeten a gent gens preparada acostar-se a la muntanya, a la que t’escapes una mica de les zones pròximes als telefèrics i cabines pots gaudir tranquilament de la muntanya. I al final acabes fent prous km i metres de desnivell, però t’estalvies llargues aproximacions. Aproximacions que potser al pirineu es van amb pistes de terra, aquí es fan amb telefèric, aprofitant l’enorme infraestructura desplegada per a l’esquí.
La gran majoria d’estacions d’esqui, tot i no ser molt grans, posen en marxa alguns telefèrics i miradors per tal de aprofitar el gran nombre de turistes que s’acosten a les muntanyes.
Una altra cosa curiosa de la regió del Valais (wallis en alemany) són els venedors de préssecs ambulants! En trobes a cada poble 3 o 4, punts de venda tipus remolc amb la mateixa inscripció a tots: “Wallis Aprikose”. I el cert es que tot i que la fruita es cara, la de la regió es bona, especialment pomes i préssecs. Això si, una coliflor val 4 FR i un carbassó 2.5!
Pos a menjar préssecs!!