Avui tocava cim! I un 3400! Ens hem llevat ben de matí (no especificarem hora), i hem agafat el cotxe per anar fins a Täsch, el poble on s’ha de deixar el cotxe per agafar un tren que et porta fins a Zermatt. Desde el poble de Zermatt, tot i ser tant o més turístic que Chamonix, la gent està molt més repartida perquè desde allà tens moltes opcions. Fins a un total de 3 grups de telefèrics, cremalleres o funiculars per anar a 3 zones a caminar. Nosaltres hem pujat un funicular i posteriorment una cabina per arribar fins a 2500m (Zermatt està a 1600). D’allà hem començat l’ascenció al Oberrothorn, un cim de 3.400m d’alt desde on es podia apreciar tota la vall, el Matterhorn (o Cervino), així com una gran multitud de cims de més de 4.000m d’alçada.
A dalt ens hem menjat un bon entrepà de perni amb pa amb tomàquet (davant la sorpresa dels locals) i hem anat baixant amb la calma. Com que hi ha tantes opcions, la gent es dispersa i malgrat anar veient gent caminant, en cap moment es agobiant, sinó més aviat agradable. I a la hora de agafar els telefèrics de tornada, hem decidit prescindir del primer tram i seguir el camí de les marmotes fins al funicular. De marmota no n’hem vist ni una, però el camí era agradable (i quina sorpresa, es veia el Matterhorn) i ens ha fet descobrir un llac on ens hem mullat els peus abans de baixar cap a Zermatt.
Volta de rigor a Zermatt per comprovar que es un lloc turístic, on es combinen expedicionaris del gel i escaladors, gent que camina, i turistes xinesos i àrabs sense cap intenció de moure’s del poble (això si, carregant un munt de maletes) i hem agafat el tren de nou. Això si, els hotels i restaurants tenen pinta de ser “de pobres”.
Malgrat ser suissa i estar a 1200m, la temperatura és agradable, així que hem fet una cervesa amb les vistes, mentre es ponia el sol i finalment hem sopat també a la terrassa.
Fotos, fotos, volem fotos!!!!!