Aosta

Sabeu què es la “polenta alla valdostana”? doncs una guarrada! Una especie de farinetes amb formatge fos per sobre …. Això es el que hem dinat avui després de intentar infructuosament de pujar a un cim desde el coll du Petit saint Bernard. Al final ens hem conformat amb un llac, però la pluja que queia ens demanava un plat calent i consistent. Així que aprofitant que erem a Itàlia, hem aparcat l’embotit que duiem de casa i hem parat a un refugi com deu mana. Abans de intentar l’excursió haviem pujat al glaciar de la Grande Motte, una de les zones on es pot esquiar a l’estiu, be, li diuen esquiar però fins i tot jo ho vaig veure massa dramàtic. Sort que el noi de la recepció de l’hotel ja m’havia tret la idea del cap, si no també hagués estat jo allà arrossegantme per el glaç.

Després de menjar com deu mana, vam baixar poc a poc, curva rere curva, fins a Aosta, capital italiana del MontBlanc. Sembla mentida que Aosta i Chamonix estiguin separades només uns km … L’ambient es completament diferent, molt més distès, i malgrat també ple de turistes (no tant però) semblava tot molt més assequible. Restaurants, gelateries, cafès, un teatre romà …. una petita ciutat amagada darrere un munt de edificis lletjots dels afores.

L’entrada a suissa la vam fer pel túnel del Gran Saint Bernard, on a part de retenirnos uns minuts més del compte a la aduana (i comprar la vignette), no va tenir cap altra trasbals. Hagués estat be pujar pel coll, però s’havia fet tard i haviem d’anar a dormir a Staldenried, un poble dalt de la muntanya a la carretera que va cap a Zermatt.