Segons aquest mateix blog, desde el 2006 que no anava a Londres (certa mania tenim de traduir els topònims). I certament hi havia certes coses que no recordava de la ciutat. No recordava per exemple el munt de restaurants que hi ha de cuines diferents (suposo que deuria menjar algun entrepà en algun lloc) ni la enorme diversitat que té la ciutat en si. Però tampoc recordava el munt de gent que hi viu i visita (mooooolts turistes) ni tampoc com de gran era la ciutat (suposo que em deuria moure pel estricte centre).
L’objectiu de la visita era triple, per una banda assistir a un casament, d’altra que la Diana pogués fer part del seu doctorat en museus i finalment passejar i recordar la ciutat. Per temes de preus d’avió vam arribar el dijous al matí i vam marxar diumenge per la nit. Pràcticament 4 dies sencers per fer de tot. El dijous, un cop arribats vam anar cap al lloc de dormir, un AirBnB de un pobre pelacanyes al barrri de Hammersmith (el casament era al town hall i el dinar a un gastro-pub del costat). Després de enllestir alguns temes que em quedaven pendents, durant el dinar vaig poder coneixer millor el projecte ClusterMath. El seu objectiu es descobrir (mitjançant complexos algoritmes d’anàlisi de dades) quins son aquells usuaris de twitter que tenen influència sobre un tema específic en les comunitats de les quals formen part. De forma que aquella gent que vulgui donar a coneixer projectes o productes, enlloc de pidolar un tweet de una “celebrity” que molt segurament s’acabarà oblidant en l’enorme munt de merda digital en el que estem immersos, fer el mateix però amb centenars de petits influenciadors amb comunitats més petites i per tant amb més confiança entre elles. Si teniu una agència de publicitat o un projecte interessant, us recomano que us hi poseu en contacte, segurament tenen la clau per el ressò que esteu buscant! La resta del dijous es va dividir entre treballar una mica més, caminar tranquilament pel centre de Londres i acabar fent una hamburguesa en un Pub amb els futurs marit i muller. Vam intentar que hi hagués despedida, però els trens son massa cars a Anglaterra per posar el novio despullat i ebri en un d’ells!
El divendres el vam dedicar completament al casament, primer una cerimònia al Town Hall, pràcticament tota en anglès (a excepció d’algunes paraules que va dir un convidat). Sorprenia veure com al cap i a la fi, els textos i missatges matrimonials eren iguals o molt similars a una banda i a una altra. També sorprenia que sabent dir “Yes I am” i “Yes I do”, ja podies casarte. També va fer molta gràcia veure com pronunciaven (inclús els nuvis) els noms en anglès. El dinar i posterior festa (karaoke, ball, etc …), en un gastro-pub que es trobava a prop. Tot i que es cert que la festa al final la fa la gent que hi ha, això de fer-ho en un Pub també va tenir el seu punt! Això de començar aviat te l’avantatge, de que a les 12 ja estàs per l’arrastre.
Dissabte era altre cop moment d’enfrentar-se a la ciutat. I què millor que començar passejant pel centre i visitant la Tate Modern. On hi havia una exposició sobre fotografia en conflictes, a part de quadres de Picasso, Dalí, Miró, entre d’altres. Després de menjar en un Pub molt british (es deia The Union Jack!) vam seguir de Museus i passejant. I això va incloure passejar per el ciutat que deu tenir més rolls royce del mon: Mayfair. Jo diria que en vaig comptar 5 en un camí de menys de 15 minuts. Vam sopar en un altre pub (però amb aire menys british) a Notting Hill.
Diumenge ens vam dividir, i mentre la Diana anava a la National Gallery, jo vaig anar al RAF Museum. Estava a mitja hora en metro del centre però va valdre la pena, ja que s’hi podien trobar molts avions de la segona guerra mundial que son dificils de trobar en molts altres museus (on normalment tenen caces spitfire o messerschmitt) com el Lysander, B-25, Lancasters, B-17…. Després de 2 hores de museus vaig tornar al centre on vam acabar de passejar fins al moment de tornar al AirBnB, agafar les maletes, degustar un Sunday Roast (diumenge no feien english breakfast, i perquè enganyarnos eren les 4) i anar de tornada al aeroport.