Poc a dir del dia d’avui. L’horari era molt estricte, ja que a les 12:15 havíem d’agafar el ferry cap a la península de snaefells, tot i així hem tingut temps de anar al fiord del costat a veure una cascada. Es fijors occidentals son menys impressionants que els que podem trobar a Noruega, però jo els he trobat més interessants que els orientals. Més deserts i amb la possibilitat de creuar-los per dalt (alguns d’ells). També és cert que la carretera està bastant (per no dir molt) pitjor.
El ferry durava 2 hores i mitja, i per una mica més del que ens hagués costat en benzina fer els 300 km hem descansat una mica de conduir. El ferry passava entre fiords i illes, i de fet feia una parada intermitja en una illa on només hi havia un cotxe, un tractor i una vintena de cases. Com a apunt curiós del ferry, a l’exterior apenes podies estar pel fred i el vent, i a l’interior hi havia una zona on podies menjar el que duguessis però on no tenien posada la calefacció, i una zona amb calefacció on hi havia un restaurant i no podies portar menjar. Per si fos poc tenia una sala de cinema espantosament cutre on estaven fent Jurassic Park.
Que agafessim un ferry no volia dir que no fessim kilòmetres, perquè aqui d’una forma o altra acabes pringant! A Stikisholmur (el port d’arribada) ens han dit que el visitor center del parc estava a 80 km (hora i algo) i que tancaven a les 5, així que cuita corrents a buscar el mapa de torn (als parcs nacionals et donen el mapa amb camins si pagues) i a veure què podiem fer. Donada la meteorologia, l’únic que vam poder fer va ser una volta per uns penyassegats de basalt que feien formacions curioses. A part d’això, hem dormit en unes moníssimes cases de fusta amb vistes a la platja, i la noia que ens ha atès ha dit que hi havia orques pel voltant, que havien trobat foques decapitades! Nosaltres no en vam veure pas!