Tot i que la idea era despertar-se a la nostra caseta de fusta amb un ambient assolellat, fer excursions pel voltant i no fer gaires km, hem hagut de canviar de plans. Ha començat el dia diluviant, i era força dificil fer les 4 petites excursions que teniem planejades, així que hem mirat a l’aplicació del temps de l’agència de meteo de islàndia i hem decidit canviar de plans, fer el que anavem a fer l’endemà avui. Així que hem fet cap cap al nord, a la península que mes a prop del cercle polar àrtic està. De camí cap allà hem passat per la cascada de Detifoss, una força impressionant, que només es pot veure d’un cantó o de l’altre (per canviar de cantó s’han de fer 60km). L’aigua ve del glaciar, travessa un gran camp de lava i es precipita per un congost d’orígen volcànic.
Després de la casacada, com que s’havia fet tard, teniem gana, i per si fos poc tampoc teniem benzina, hem volgut veure com eren de prop els centres socials del país: les benzineres! Aquesta era un bon exemple, per 1800 corones (uns 12 euros) tenies un plat especial del dia (fideus amb pollastre, porro i pastanaga) cafè i aigua. Servit en unes taules de fòrmica i unes cadires afelpades. La mateixa barra del bar servia com a mostrador dels últims hits islandesos i de caixa per el mini super que hi havia. Al super en questió hi havia de TOT el que es pot necessitar (esponges, desodorant, fideus, oli de cotxe, netejaparabrises, mistos, xampu 2 en 1, llanes, roba, ….) en uns km a la rodona. Per cert, també hi havia benzina.
Menjats i repostats, hem fet cap al nord, on hem recorregut una península pràcticament desabitada, a excepció d’algunes granges i cases aillades, i això si, molts ocellets. Hem fet una petita excursió que ens ha dut prop d’uns penyasegats (plens de ocells, que no frailecillos), cap a un far i finalment a veure un volcà. Desde l’exterior semblava un turó qualsevol, però un cop dalt, hi havia un crater de 100m de profunditat! En aquesta península hi ha principalment dos pobles, Kopasker, famosa pels seus espantaocells molt realistes (n’hi havia un que era un vikingo) i Raufarhöfn que en el seu temps havia estat el segon port més important de l’illa, però que era era un poble sense gaire pena ni glòria.
Per acabar el dia, hem fet 60 km de pista plena de tolls (el cotxe ha quedat maco maco) parant entre mig per pujar a un volcà de coloraines. I oh, sorpresa, desde dalt el volcà hem vist un arc de sant martí doble! Be, de fet el arc de sant martí era complet, de 180 graus, jo no n’havia vist mai cap! Ara estem dormint a Arbot, una granja prop de Husavik, haviem de dormir a un hostel, però hem arribat tant tard que la nostra habitació ja la deuen haver donada i ens han posat a dormir a l’edifici del costat, que no sabem molt be qui hi viu ….