Les terres altes

Si be durant el dia d’ahir el paisatge va ser bonic però no va impressionar, avui hem anat de menys a mes de forma molt clara. La idea inicial al principi del viatge era anar a Askja, un volcà al mig de la illa on et pots banyar a dintre, però ja ens havien avisat de que estava tancat i que a la zona hi havia hagut pluges fortes així que hem redissenyat la ruta per passar el més a prop possible del volcà sense posar en risc la nostra integritat, i el més important la del cotxe! Després de preguntar a 2 llocs per l’estat de les carreteres hem començat la ruta. Abans però, hem pogut veure com arribava el ferry de dinamarca, tot ple de jeeps, 4×4 i similars, alguns preparats fins a l’inimaginable! De fet, n’ hi havia que et preguntaves, primer on ho havien comprat i després que en feien la resta de l’any d’aquests trastos!

La primera parada de la ruta era un petit paratge boscós, plé de bolets on hem donat una volteta sota el xirimiri. El paisatge tot i no se impressionant, sorprenia perquè bàsicament era com caminar pel penedès, una vegetació més aviat mediterrània que no pas atlàntica! Després de fer un últim check de l’estat de les carreteres hem seguit la ruta. La segona parada era una cascada enmig d’unes columnes de basalt. Aqui hem començat a caminar, però el xirimiri s’ha convertit el pluja i vent, així que un cop hem vist la cascada, hem tornat cap al cotxe.

Aleshores si, hem anat a continuar per la carretera 901 fins a una de les preses més grans del país (sinó la més gran). El temps no acompanyava gens, boira, pluja, però després de pujar una especie de coll de muntanya, hem pogut veure el paisatge erm que ens esperava. La carretera encara era asfaltada, i buscavem el desviament que convertia la 910 en F1910 (carretera només apta per a 4×4) però no hi havia manera de trobar-lo i segons el mapa ja l’haviem passat. Finalment, ens hem trobat una caravana de francesos que ens han indicat el camí, i aleshores si, hem començat una pista de pràcticament 100 km que ens ha portat per paratges pràcticament lunars, camps de lava, petits rius per creuar i pluja, vent i sol a intervals irregulars. Tot i que si que hem començat a anar cap al desvio de Askja, hi havia un riu força ample, i com que també era tard, difícilment hi arribariem i també voliem anar amb temps a Myvatn, hem girat cua i hem anat cap al llac Myvatn. Abans però, encara ens esperaven 40km de pista en mig de un paratge desolador, una plana enorme amb només unes muntanyes al final. També cal afegir aqui que aqui a les pistes es pot córrer fàcilment, que son pistes treballades, ben senyalitzades molts cops i on es poden agafar els 70km/h fàcilment. Finalment ens hem incorporat a la carretera de circumvalació i al cap d’uns km hem arribat al llac.

Allà hem vist la petita cabana de fusta on dormiriem la nit, hem deixat les maletes i ens hem anat a uns banys termals a veure la posta de sol! Després de dutxarnos com deu mana als banys (a la caseta de fusta només hi ha un llit i una estufa (però tampoc escalfa gaire), hem fet un sopar frugal i hem anat a dormir. Algú ens havia dit que aqui feia molta calor, segons l’agència de meteorologia estem a 1 grau ….