Reykjavik

La capital de Islàndia dona la sensació de ser una ciutat petita. De fet hi viuen poc més de 200.000 habitants (una tercera part de la població de la illa). I el centre encara dona la sensació de ser més petit. Són bàsicament dos carrers comercials que desemboquen en una avinguda i un carrer que s’allarga fins al port. Pots creuar de punta a punta del centre de la ciutat en menys de 20 minuts! Això si, si et paresis a totes les botigues que hi ha de roba, I entresis a provarte els modelitos que s’hi exposen, no acabaries mai! Hi ha també cafès, oberts fins tard, que a partir de certes hores, posen personal de seguretat a l’entrada I es converteixen en pubs. I on la happy hour es de 5 a 8.

Com a atraccions turístiques no n’hi ha gaires, alguns museus, una esglèsia moderna de gust dubtós I una cosa sorpenent, el parlament! Un edifice petit I força centric, apenes vigilat que es on es decideix el futur del país. Aqui va ser on fa uns anys hi va haver el munt de protestes, I tot I que a la television semblaven molta gent, per la mida de la plaça, deuria ser proporcional a la població del país.

De museus en vam veure 3, tots prou interessants, un on es ressegueix la història del país, un altre on s’explica el passat mariner i finalment un que es el primer assentament conegut de la ciutat (algo així com el Born a la islandesa) que van trobar mentre volien construir un edifici. També hi havia un museu sobre les sagues, que explica les sanguinàries històries dels llinatges islandesos, però estàvem saturats de tants museus.

El temps es va aguantar força, especialment la llum del sol, que sempre queda un petit remanent!