Month: July 2014

El dia d’avui era una mica extrany, el nostre objectiu era arribar a Seydisfjordur, que estava a uns 300 km de Hofn, tot recorrent els fiords de l’est (a l’oest també hi ha fiords). No hi havia cap parada en particular, així que xino xano hem anat fent tot admirant el paisatge. Els fiords d’aqui son diferents als fiords potser més coneguts de Noruega, les parets no son tant verticals i la carretera els bordeja completament enlloc de passar per sobre. Les muntanyes de dalt semblen de fet, més aviat innaccessibles!

Tampoc hem pogut sortir gaire del cotxe, perquè feia molt molt de vent, tant que un parell de cops que he obert la porta del cotxe, se l’ha endut el vent i ha fet un clec fort! Sort que s’ha aguantat allà on era! Entre les curiositats del itinerari hi havia una col·lecció de pedres que havia fet una tal Petra durant molts anys de la seva vida, i que ara s’havia convertit en un obligat punt de pas i parada. Quan hem parat nosaltres, ens hem apropat curiosament per veure exactament en què consistia, però quan hem vist parar un bus carregat de turistes hem marxat cames ajudeume! On si que hem parat i hem pogut visitar tranquilament el museu ha estat a Reyfjordur, on hi havia el museu de la segona guerra mundial de islàndia. Islàndia com a tal no va participar a la guerra, ja que els americants i britànics la van envair ben aviat per evitar que els alemanys també ho fessin, però el museu explicava de forma molt gràfica com era la vida a les barraques dels soldats aliats, una mica per sobre la guerra submarina contra els convois aliats i algunes històries i anècdotes de coses que havien passat en aigues Islandeses.

Finalment hem arribat a Seydisfjordur, un poble amb casetes mones (de acer corrugat i colorit) enclavat enmig d’un fiord. Aqui es on atraca el ferry que ve de dinamarca (que triga 2 dies i que es el que fa que et trobis molts alemanys i francesos amb uns 4×4 impressionants) i també hi ha un parell de indústries pesqueres. De fet, ens hem fixat que les dues indústries, cada una tenia el seu vaixell de pesca. Aqui hem passejat pel centre i hem anat amb el cotxe i després a peu cap a la sortida del fiord, just amb el temps de veure com el temps es tornava a esclarir una mica. Voliem preguntar el tema de la carretera per endisarnos cap a l’interior, però el visitor center obre de 8 a 16, i tanca dissabtes i diumenges. Tot uns senyors.

El dia s’ha llevat amb sol cap a l’oest i nuvolots cap a l’est, i haviem d’anar cap a l’est! Però com que el temps a islàndia canvia ràpidament no ens ha preocupat. Just sortir del lloc de dormir hem parat al museu dedicat al volcà que va entrar en erupció recentment i que va bloquejar tots els aeroports d’Europa. La visita, curta, i bàsicament centrada en un vídeo de 20 minuts es molt interessant ja que ho ensenya tot desde la prespectiva d’una familia que fa més de 100 anys que conrea la terra que està just a sota el volcà. Sorprèn veure com tot i l’erupció la vida continua, i que només quan un núvol de cendra fa que la foscor ho envaixi tot els evaqüen.

Al cap de 140 km hem parat a Skatafell, una de les llengues del Vatnajokull (el glaciar més gran d’Europa) que arriba quasi fins al mar. Allà hi ha un parc nacional, amb camins molt ben marcats i on hem fet una excursioneta que ens ha donat una prespectiva molt bona, tant de la llengua del glaciar, com de la vasta extensió de terra volcànica que hi ha entre la carretera i el mar. Desde la carretera ni endevines el mar, només veus una enorme extensió a banda i banda que no s’acaba.

Finalment, abans d’arribar a Hofn, hem parat a Jokulsarlon, on una de les llengues del glaciar si que arriba al mar i es veu com els blocs de gel trencats van fent el seu camí cap al oceà atlàntic. Potser el lloc no era molt sorprenent, però el dia s’havia arreglat, i a l’aigua es reflexava el cel entre els cubitos enormes. Una de les imatges per acabar el dia.

Be el dia s’ha acabat sopant a Hofn, els famosos escamarlans, llagostes, o crustacis de nom sense determinar!

Doncs el dia s’ha aixecat fatal. Vents forts i pluja lateral. Però com que a la recepció del refugi ens han recomanat fer una excursió més planeta, no ens hem tirat enrere i hem caminat 13 km sota la pluja i el vent. La vista però es impressionant, canviar entre camps de lava per acabar veient un llac al fons d’un cràter val la pena!

Després de caminar, i dinar un entrepà de salmó fumat (cada dia hem menjat salmó ….) teniem una decisió a prendre, o be tornar per la pista on haviem vingut o seguir endavant per una pista amb més de 20 rius, 3 d’ells més amples i profunds. Hem esperat un moment a la cruïlla, i a la que ha passat un 4×4 normalet hi hem anat darrere. El cert es que el paisatge es molt desolat, i amb la pluja semblava tal cual que estiguessis a Jurasic Park, així que anar els primers km en companyia sempre donava més tranquilitat. Els rius al final no han estat tant complicats, bloqueig, reductora i xino xano fins arribar a l’altra banda. Això si, creuar un riu de tranquilament 25m de ample, fa respecte!!! Després de 80 km de pujades, baixades, rius i unes vistes que amb boira ja eren copsadores, hem arribat a la carretera de circumvalació. On ens hem incorporat per anar cap al lloc on dormiem.

Abans però, hem passat per uns penyasegats prop de Vik (on creiem que en la llunyania hem vist frailecillos) i la cascada de Skogar (Skogafoss), que podriem definir-la com la cascada perfecta! Una llengua d’aigua que es precipita de forma completament vertical 60 metres avall. Hem caminat una mica més remuntant el riu (aprofitant que havia deixat de ploure) i finalment hem agafat el cotxe i cap al lloc de dormir! Per cert, estem dormint just a sota del volcà de nom impronunciable que va fer erupció el 2010.

Paisatges impressionants i senzillament indescriptibles. Això es el que es pot trobar a Landmannalaugar, el centre d’un Parc Nacional situat al sud de la illa. Per arribar allà cal conduir durant 40 km per una pista forestal només apta per a 4×4 i creuar 4 rius. Al principi fa respecte això de passar el riu, i de fet al primer hem deixat passar un Bus (si, hi ha busos que van per aquestes pistes ….) per veure quina alçada tenia el riu. Un cop allà però veus que hi ha molta gent amb un Grand Vitara. Tot i que la idea inicial era dormirhi amb tenda (i per això vam comprar unes rampoines a reykjavic), al final hem trobat lloc al refugi i sort d’això, perquè a la tarda nit s’ha girat un vent i un plugim …

Com a excursió ens hem endinsat 12 km al parc nacional, primer passant per un dipòsit de lava, després per unes zones de colors espectaculars, un riu termal i finalment una zona erma, grisa i desolada fins arribar a un cim. La tornada ha estat llarga, però compensada per un bany en una zona termal al costat del refugi, llàstima que a la hora de sortir feia un fred que pelava! Els refugis aquí son refugis, tenen calefacció, una cuina, però els banys son fora (compartits amb el munt de tendes del campament) i apenes hi ha electricitat. De fet, el refugi està calent tot l’any perquè hi ha aigua calenta que surt de la terra. Com a petites diferències amb els refugis dels pirineus catalans, aquí cada habitació te les seves taules, pots entrar la motxilla i la cuina es comuna a totes les habitacions. En aquest refugi en concret, la caseta de informació i recepció estava separada. Aqui o portes menjar, o no menges, no hi ha pas servei de menjador! Demà, aviam com s’aixeca el dia!

L’objectiu d’avui era simple: Aconseguir esmorzar en menys temps que el dia anterior, llogar el cotxe, fer la compra pels dies que teníem cuina, comprar un ventolín i fer 200km tot visitant el conegut “círculo Dorado”. L’esmorzar ha estat molt mes ràpid, entrepà de salmó, cafè i pasta. El lloguer del cotxe, ha trigat una mica més, però com que hem agafat un taxi (el bus pasava cada mitja hora) per anar a buscarlo encara hem guanyat temps. I el ventolín, aquí ha estat complicat. No us oblideu mai la medicació a casa, si no acabareu com jo, plorant perquè us venguin “droga dura” en una farmàcia , i finalment acabant al metge perquè en 10 segons a la consulta et dongui la recepta per comprar-la. La compra ha estat més entretinguda, amb algun moment com el que hem intentat preguntar si només hi havia llet fresca, i efectivament només hi havia llet fresca. Hem acabat comprant salmó, rosbiff, i altres delicatessen locals.

El cercle daurat es un seguit de 3 atraccions turístiques que son el bo i millor de la illa, tot ben a tocar de la capital per tal que els tour operadors no hagin d’anar gaire lluny. El primer es el Pingvelir, el lloc on els primers víkings van fer el seu parlament, que dius, no hi havia llocs mes arrecerats oi? Que just a la falla entre les dues plaques tectòniques? Allà hem seguit les indicacions del llibre de excursions que havíem trobat i ens ha sorprès! Al cap de 20 minuts ja erem ben lluny de la gent i enmig de la natura. El segon es EL geiser, es a dir, el autèntic! Aquell que ha donat nom a la resta. El géiser en si no va, el van atascar uns turistes a base de tirar-hi pedres, però al costat n’hi ha un prou espectacular que surt ben puntual cada 5 minuts! Finalment està Gullfoss, una cascada impressionant, que cau en una falla i desde on es veu un dels imponents glaciars de la illa.

Com a punt afegit del dia, dir que a Islàndia tens 3 tipus de carretera: asfaltada, de grava i pista. De moment només hem fet asfaltada i grava, demà provarem la pista. La gent condueix tranquil·lament, no et trobes cotxes i la llum del sol aguanta fins passades les 11 de la nit.

La capital de Islàndia dona la sensació de ser una ciutat petita. De fet hi viuen poc més de 200.000 habitants (una tercera part de la població de la illa). I el centre encara dona la sensació de ser més petit. Són bàsicament dos carrers comercials que desemboquen en una avinguda i un carrer que s’allarga fins al port. Pots creuar de punta a punta del centre de la ciutat en menys de 20 minuts! Això si, si et paresis a totes les botigues que hi ha de roba, I entresis a provarte els modelitos que s’hi exposen, no acabaries mai! Hi ha també cafès, oberts fins tard, que a partir de certes hores, posen personal de seguretat a l’entrada I es converteixen en pubs. I on la happy hour es de 5 a 8.

 

Com a atraccions turístiques no n’hi ha gaires, alguns museus, una esglèsia moderna de gust dubtós I una cosa sorpenent, el parlament! Un edifice petit I força centric, apenes vigilat que es on es decideix el futur del país. Aqui va ser on fa uns anys hi va haver el munt de protestes, I tot I que a la television semblaven molta gent, per la mida de la plaça, deuria ser proporcional a la població del país.

 

De museus en vam veure 3, tots prou interessants, un on es ressegueix la història del país, un altre on s’explica el passat mariner i finalment un que es el primer assentament conegut de la ciutat (algo així com el Born a la islandesa) que van trobar mentre volien construir un edifici. També hi havia un museu sobre les sagues, que explica les sanguinàries històries dels llinatges islandesos, però estàvem saturats de tants museus.

 

El temps es va aguantar força, especialment la llum del sol, que sempre queda un petit remanent!