Mazda i Kyoto

Avui he fet dos coses diferents, veure una planta de produccio de cotxes, i estar en una de les ciutats mes turistiques de Japo. De bon mati he anat a la fabrica de Mazda, primer semblava que la planta era una zona petita, pero aleshores ens han portat amb un bus a un complex enorme que tenien davant del mar. De fet, s-havien fet un pont per ells sols per travessar el riu (un dels ponts privats mes grans del mon). A la planta feien motors, cotxes, i d-alla els pujaven directament als vaixells i els envien arreu del mon. Per exemple, que un cotxe japones arribi a Barcelona, son 35 dies! Tambe tenien una petita zona de museu amb els cotxes historics de la marca.

Despres he agafat el tren bala i cap a Kyoto. Checkin al hostel, i per dinar un ramen fabulos, en un local que no podia ser mes cutre … Realment val la pena fer cas a les recomanacions dels llocs! Kyoto es una ciutat bastant mes turistica que Tokyo o Hiroshima, hi ha molts mes turistes (o potser com que es mes petita estan mes concentrats) i hi ha moltes mes coses en angles. De fet, una de les grans atraccions, que es el barri de les geishes, esta ple de restaurants amb el menu en angles, una cosa impensable a Tokyo. De geishes, jo diria que nomes n-he vist dos, el que si que hi havia molt eren turistes disfressades, ja m-explicaras quines ganes de passejarse fent passes tant petites … A Kyoto no hi ha grans edificis, son tot mes cases baixes, i antigues. Amb petits carrerons amb els cables per aqui i per alla. Tambe es on hi ha el temple de Fushimi, famos per la mitica foto dels camins amb arcades. El parc en questio es molt gran, i vas pujant i pujant, pero fins a on he arribat jo, no s-acabava de veure del tot (excepte en algun punt). De totes formes, per totes les botiguetes que es veien tancades, s-intueix que durant el dia allo esta ple de turistes. Jo he anat cap al tard, i quan s-estava ponent el sol, he espavilat cap a baix, pero si aneu no us preocupeu, quan s-enva la llum s-encenen uns fanals que permeten tornar sense problemes!

Per sopar he tornat a abusar del okonomiyake, pero aquest cop amb fideus incrustats. Una guarrada vaja!